La llengua de signes és l’origen del cinema

“El cinema va néixer com a llengua de signes. A la prehistòria, la primera imatge en moviment reflectida van ser unes mans que, a través de la llum del foc, es van projectar a la paret d'una cova. D'aquesta manera, va començar el cinema”.

Serveixin les paraules de Quim Crusellas, com a membre del jurat, per destacar la singularitat del Festival Vic Movies de curtmetratges en llengua de signes. La sala Joaquim Maideu del Teatre l'Atlàntida de Vic va acollir dissabte, 11 de desembre, l'acte de lliurament dels premis d'aquest concurs cinematogràfic, que en la seva sisena edició s'ha convertit ja en una cita de tardor dels membres de la comunitat sorda catalana interessats en el setè art. El gran guanyador del certamen va ser el títol Jaque Mate: el seu director, Rafa Puig, es va emportar el guardó de millor curt; Paco López, el del millor muntatge i Xavi Alvárez va ser distingit com a millor actor per una brillant interpretació del personatge d'un capellà que participa en una tràgica partida d'escacs.

Si bé la convocatòria d'enguany era per a produccions de temàtica lliure i, per tant, es podia pensar que hi hauria una gran varietat de registres, les referències a la mort i a la transcendència van ser un tema repetit en diverses peces. Així va ser en el premi al millor guió per al curt Para Siempre, escrit i dirigit per Edgar Murillo, una història centrada en el dia de Sant Valentí amb final al cementiri on un jove recorda la seva parella. D'altra banda, el premi a la millor actriu va conquerir-lo Zoe McWhinney, que va obrir la porta a la participació internacional en aquest festival amb el curt El novio perfecto en llengua de signes francesa. I, la peça guanyadora del concurs rap-protesta en llengua de signes va ser per al vídeo ¡Basta! de Sara García Triguero.

Coneguda la llista dels guanyadors que han fet mèrits per ser els principals protagonistes del festival, és interessant recuperar, de nou, la idea inicial de la crònica. Les mans en moviment amb la seva plasticitat, amb la seva força expressiva per transmetre i projectar emocions, han estat des dels inicis de la humanitat un vehicle de comunicació de gran força. Per això, a les cavernes, els homes prehistòrics ja van fer uns signes a la vora del foc, en l'embrió del primer cinema rudimentari. Ho va emfatitzar el cap d'àrea de foment de la llengua de signes de la Generalitat, Xavier Moral. Va recordar que en el cinema originari tot es basava en l'expressió corporal i facial, sense paraules.

Felicitats, així doncs, a l'Agrupació de Persones Sordes de Vic i Comarca per reprendre amb èxit i entusiasme aquesta iniciativa de cinema signat, després de la interrupció per la pandèmia. Ho va dir molt bé el seu president David Puigsallosas, quan enmig d'agraïments a tot l'equip organitzador va reconèixer que era impossible “abraçar a tothom”, en una sala de teatre que en poques hores havia exhaurit totes les entrades. Al Vic Movies, la llengua de signes demostra una gran fortalesa en el llenguatge cinematogràfic i és molt ben rebuda pel públic.

El colofó institucional van ser els parlaments de l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, i l'alcalde de Manlleu, Àlex Garrido. I, abans de cloure l'acte, una estampa final carregada de bellesa poètica. Es veia una munió de mans a l'aire, mentre al mateix temps, el públic sord picava de peus a terra per fer vibrar tota la sala. Els presents van reconèixer així l'esforç i el talent dels guardonats. Aflorava, en tot l'ambient, un legítim sentiment d'identitat i d'autoestima col·lectives, a favor de la llengua de signes.

Il·lusió, alegria i altres elements distintius propis de la cultura sorda! Per exemple, els organitzadors van haver d'aturar una estoneta el cronòmetre amb el compte enrere, que anunciava que la sessió era a punt de començar, perquè els sords no paraven de signar. Van aprofitar-ho fins a l'últim segon. Abans no s'apaguessin els llums, i comencés el passi de pel·lícules més esperat. La comunicació és vida. En temps de coronavirus, convé recordar-ho tothora.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article