Dicotomia ferotge a so de nadala: salut o mercat

Oportunitat versus necessitat = ocasió d'enriquir-se versus conjuntura per créixer revertint 

Solstici d'hivern, festes nadalenques, moments de tradicions, de reflexió, d'introversió a fons, d'extroversió hiperbòlica, de mostres de sentiments, d'introspecció de la recent etapa vital viscuda i sobreviscuda. De bons propòsits, de brutals diferències i cruels iniquitats. Més rics, més bocabadats per il·lusionisme de llumetes de colors; o més pobres que mai, més explotats, més humiliats, més desesperançats, més solitaris, que mai. Impactes extrems, tot, o tot el contrari, des de cada penalitat fins a la pura exaltació de la “felicitat” i l'abundància.

Temps adients per parlar de propostes, de bones intencions, de pressupostos. I en veritat tampoc ho volen. Les lluites són arreu, a l'intimidat dels infrahabitatges, a la tristesa dels sense llar, la desesperança de les malalties, el patiment de les pèrdues, les infravides sense expectatives, sense futur.

La bona gent, cadascú amb el seu llibre, amb la seva lluita social, personal, col·lectiva, democràtica. Tot sabent que, o fem pinya, o ens esmicolen com a pinyons.

Lluites en curs i vent —huracanat— de popa. Habitatge, renda garantida, educació i sanitat publiques, SAD, precaris i treballadors i treballadores interins, Atenció Primària, salut mental, violència de gènere, residències de gent gran, discapacitats i dependència, pensions, pobresa infantil, pobresa energètica, pobresa criminal, exclusió, racisme, xenofòbia. Tothom a taula!

Així que no tornaré en aquestes línies a parlar de sanitat com acostumo i he practicat onze cops al llarg del tortuós, difícil, feixuc i “horribilis” per a molts, 2021. Avui toca parlar de SALUT en majúscules... “d'aquella manera de viure”. Toca confrontar amb esperança i dignitat.

Reclamar la UNITAT d'acció i el suport mutus de cadascuna de les batalles socials i de les plataformes de reivindicació és una necessitat peremptòria, un veritable imperatiu moral. Però no es pot seguir amb el to del qui ho sap tot, del qui reprèn els altres sense retrovisor, dels qui creen un mal ambient i competitivitat insalubre que allunya la fraternitat, la solidaritat i la tolerància de les nostres (de tothom) insuficiències. Prou de renyar, prou de donat lliçons, prou d'esmerçar les energies sempre justes en gratar les diferències i les controvèrsies parcials. Zero a les concessions partidistes en el pitjor sentit de sectarismes. Escoltem. I sumem-nos des de les nostres diversitats, en comptes d'erigir-se en el veritable, únic, infal·lible, superior camí d'aquestes o aquelles sigles. Agraïm les coincidències, no renunciem mai a les diferències, però sumem les potències i els objectius comuns i transversals travessats per totes les altres lluites o moviments socials.

I ara és l'hora, catalans i catalanes, segadors referents. És moment de lluita per suposats supòsits, de reivindicar a temps la nutrició dels nostres drets més punyents, l'hora en què pressuposen pressupostos bla, bla, bla, i cal que nosaltres posem fets, compromisos i propostes concretes i auditables i transparents.

Ara quan des de d'alt s'excusen, aquí “y allà”, Parlament “y Parlamentos”, en inaccions amb música celestial, és quan nosaltres cridem a les reaccions socials, quan ells es flexionen/genoflexionen als mandats dels mercats; és quan nosaltres demanem alçar-nos i reflexionar plegades i dempeus. Quan ens fraccionen per dividir les forces, és quan nosaltres hem de sumar i enganxar literalment totes les causes justes. Ara que practiques allò de quan pitjor (si públic), millor pel negoci privat; que quan més corrompen les paraules més imprescindible és rescatar el nostre llenguatge, els nostres valors, els nostres principis. I la nostra història irrefutable. Ara que es planifica la gran economia de les grans institucions, les grans corporacions, les grans operacions, i que és just quan nosaltres exigim posar pel davant de tot els recursos públics, els nostres recursos, que han de fer possible els serveis fonamentals, universals, suficients. I no les “inversions dels negocis” a la caça de les oportunitats que la tragèdia de la pandèmia posa a mans del seu afany privatitzador i de lucre.

En definitiva, ara que darrere els fum, fum, fum de cada desembre, i la ferum d'exuberàncies caritatives de taules ben farcides, ara que tornarem a ser col·laboradors necessaris de la SARS Covid-19 a trobades de caloreta virasis i de brindis tradicionals...

Ara quan la lluita és tan dura i cruel, quan, sabent que no podem perdre ni un dret més, un altre cop, quan tenim experiència que lluitant assumim el saludable risc de guanyar. Ara i així quelcom més que un desitgi a l'ús. Un CLAM: SALUT !!!