Abusos sexuals en el futbol base

Fa uns dies tots els apartats d'esports a les notícies obrien estupefactes amb el “cas Benaiges” destapat per la investigació del Diari Ara sobre abusos sexuals a menors. Que aquest cop la “bomba” caigués a prop del Barça i el personatge fos relativament conegut i descobridor de superestrelles feia d'altaveu. S'alçaven veus de víctimes i testimonis. Ara la voràgine de l'actualitat ja ha passat... i alguns ens preguntem si alguna cosa ha canviat.

Fa anys, recordo la tensió a l'entrada del centre Germina a Santa Coloma de Gramenet quan va aparèixer un home en evident estat d'embriaguesa encarant-se violentament a les famílies que venien a recollir els infants. Un dels educadors el va allunyar amb l'argument “Comporta't! Així no davant de nens”. En veure'ls, va entrar en raó i es va allunyar.

Potser és trist que sigui així, però assenyalar que hi ha infants és un recurs que sovint serveix per calmar baralles i baixar la tensió. Tenim assumit com a societat que els hem de protegir de l'exposició a la violència directa (a través d'una pantalla seria una altra cosa). I, evidentment, protecció davant qualsevol forma de violència aplicada sobre ells. Ho creiem i veiem bé així, però la realitat en els casos de maltractament i abusos sexuals va per una altra banda. Per això està tan amagada. I quan esclata, no ho entenem. Estupefacció.

Els qui estem en organitzacions on s'atén a infants i adolescents, hem de vetllar perquè hi hagi mecanismes funcionant per garantir que sigui un entorn segur i lliure de violències. Ja no cola allò de “no ens ho podíem pensar”, “aquí confiem en tothom”, “no havia passat mai” o “sempre ho hem fet així”... Tant si som professionals, voluntaris, monitors, entrenadors o la mateixa família quan deixo el meu fill o filla unes hores, hem de posar-nos les piles i aixecar la veu perquè hi hagi uns mínims per minimitzar aquests riscos.

I anem al futbol base. Els vestuaris són espais on prestar atenció. Són obligatòries les dutxes si algú no vol? Es pot quedar un infant o adolescent sol amb l'entrenador al vestuari? Quant de temps és raonable? I les bromes quan estan nus, encara que sigui entre ells? I els mòbils al vestuari quan són adolescents que ja en porten? Coincidirem que com a mínim és un tema a considerar. Altres espais i moments mereixen també atenció: espais individuals amb fisioterapeutes o amb eventuals persones externes al club, activitats amb desplaçaments o pernoctes, o el marc de relació entre jugadors i entrenadors. Poden quedar entrenadors i jugadors fora del club, sobretot si hi ha una gran diferència d'edat (per tant, relació de poder potencialment abusiva)?

Definir un protocol i que sigui conegut ajuda. Dona seguretat a jugadors i famílies, i a entrenadors i club també! Aquí resoldrem què és acceptable i què no ho és, què s'ha de comunicar i a qui. Tindrem previst què s'ha de fer tant si algú de dins hi està implicat, com si es produeix entre els mateixos infants o adolescents o també si algun jugador gràcies a la confiança amb l'entrenador li explica allò tan bèstia què li està passant a un altre lloc. Importantíssim facilitar al mateix temps aquestes relacions de confiança, ja que gairebé mai en el cas d'abusos ho expliquen als pares (per no fer-los patir) i sí que ho fan a algú de confiança, amic o adult de referència.

I també s'ha de dir: calma amb veure fantasmes per tot arreu. Sí, la majoria és bona gent. Això no treu, però, que com a organització cal posar-se les piles, ser responsables i estar alerta.
I això va pel futbol —l'esport predominant—, però és igualment extrapolable a qualsevol altra pràctica esportiva, extraescolars de música, dansa, art o el que sigui… i, evidentment, també a l'escola.

...

La Fundació Germina té des de 2018 implementat un protocol de prevenció, detecció i actuació davant de maltractament infantils i adolescents. El 2020 seguint aquest protocol va detectar fins a 38 casos, 15 d'ells molt greus, sobre 216 famílies ateses.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article