Excrements oblidats, cadires de rodes i altres inconvenients

El tema de la higiene als carrers és molt repetitiu i milions de vegades debatut. Però és tan important que crec que és bo anar refrescant la memòria de les persones. Tot i que, concretament, en aquest article d'opinió em refereixi a un grup reduït de ciutadans, és un problema que ens incumbeix a tothom. Cal tenir en compte que hi ha una gran quantitat de ciutadans que són respectuosos i tenen molt clar el sentit de la sensibilitat social. Tot i això, encara trobem un grup de gent que sembla no solidaritzar-se amb la resta dels habitants i continua oblidant-se de recollir les caques de les seves mascotes allà on el gos fa les seves deposicions.

Les persones que ens desplacem en cadires de rodes som un dels col·lectius més perjudicats, ja que esquivar uns excrements de gos quan vas caminant no és el mateix que quan vas amb cadira de rodes. Per desgràcia, en el meu cas és molt habitual i és molt fatigós arribar al destí i haver d'anar netejant les esquerdes de cadascuna de les rodes, sense oblidar el que representa portar la desagradable olor constantment. Però encara que us refereixi un cas particular, no ens oblidem d'aquelles persones que per qualsevol motiu també poden trobar-se amb aquest inconvenient. El col·lectiu de persones amb visió reduïda, aquells que necessiten caminadors, els cotxets de bebè, persones amb el carretó de la compra o fins i tot nens que poden caure a terra i trobar-se amb aquest problema tan desagradable i tan poc higiènic.

Quantes vegades ens hem trobat excrements davant de les nostres cases? És una pena que, per un gest tan quotidià i senzill, els residents hàgim d'anar per la calçada vigilant no aixafar aquests regals indesitjables. És tan complicat recollir els excrements? La tasca de recollir els excrements no fa ni mig minut. La gran majoria dels amos portem a sobre les bossetes i moltes de les nostres mascotes carreguen amb el portabosses, per tant, és senzill recollir les deixalles. Si t'has oblidat de les bosses, pot servir mocadors de paper o fulles d'arbre que trobis pel carrer. Fins i tot veïns benintencionats et poden oferir alguna bossa per complir el teu deure de bona educació.

He de dir que adoro els gossos, de fet, soc propietària d'un gosset que m'acompanya per la vida. Potser per això encara tinc més en compte allò de les caques. Generalment, vaig acompanyada, però quan, per circumstàncies, he de sortir sola amb el Gus sempre intento que faci caca als racons dels arbres (fins i tot ell solet ja els busca), on més tard és recollit per la meva parella o la meva mare.

A prop de casa meva, a Sant Cugat del Vallès, hi ha una escola de nens que cursen primària i cansats de veure excrements al portal del col·legi han promogut una bona campanya contra aquest problema. Els nens han fet cartells molt creatius i alguns divertits reivindicant els residents que mantinguin net el carrer d'aquests excrements incòmodes. El mateix carrer on ells passegen, juguen i gaudeixen.

Des d'aquí us demano respecte i sensibilitat en un tema que ens incumbeix a tots per igual, sobretot reflexionar que per un oblit una altra persona hagi de pagar els inconvenients que representen tothom a la higiene.