Som vulnerables

Avui parlarem d'un tema que, segons la perspectiva, pot pertànyer a nosaltres mateixos o únicament als altres, pot ser cosa individual o col·lectiva, pot ser un motor de canvi o una font de violència, pot ser motiu de debilitat o d'empoderament... Ens estem referint a la vulnerabilitat.

Què ens ve al cap quan llegim aquesta paraula? Nosaltres l'entenem com un fet intrínsec a la persona, ja que som éssers vulnerables depenent del context o la situació en la qual ens trobem. Això implica, per una banda, entendre que podem ser els protagonistes d'aquesta experiència, situant-nos com a part d'un mateix conjunt i sense traslladar-ho cap a fora ni adjudicar-ho a l'altre o l'altra. Posem un exemple, tots som susceptibles a patir una malaltia.

D'altra banda, quan nosaltres adjudiquem la vulnerabilitat a una altra persona, ens allunyem d'ella distanciant-nos del conjunt, situant-nos en una altra categoria i creant fonts de vulnerabilització. Si continuem amb l'exemple anterior, aquest fet ja no depèn de la situació individual de cadascú (característiques de la malaltia) sinó de la influència externa que el converteix a més de vulnerable en ésser vulnerabilitzat (etiqueta de malalt amb connotacions afegides: debilitat, dependència, ajuda, etc.).

Quan aquesta influència es realitza sobre diverses persones que comparteixen un context de vulnerabilitat, apareixen tota una sèrie de factors que diferencien aquell col·lectiu de la resta, generant l'inici de la discriminació, el rebuig i l'exclusió (Solé i Pié, 2018). D'aquí deriva la connotació de vulnerabilitat com a font de violència, exercint un poder sobre l'altre que s'identifica com a dèbil.

No obstant això, també és possible repensar-ho, cadascú d'allà on es trobi, per tal d'identificar i acceptar la vulnerabilitat d'una mateixa sense deixar-la sota la catifa ni enviar-la per correu postal. D'aquesta manera es pot donar lloc a l'acceptació, l'acció i la resiliència. És en aquest cas on veiem possible la vulnerabilitat com una font d'empoderament que pot ser el motor d'un canvi, descartant idees preconcebudes i creences associades al concepte que, lluny d'apropar-nos a la fragilitat, ens acosta a la fortalesa.

Així doncs, considerem important conèixer la diferència que hi ha entre sentir o viure un estat de vulnerabilitat i rebre judicis externs que ens estigmatitzin dins d'una categoria o col·lectiu vulnerabilitzat. Per aquest motiu, no serà indiferent la gestió que fem d'aquest concepte, ja que segons com l'enfoquem pot tenir unes repercussions o altres tant a escala individual com social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article