Compromís en paper mullat

No sembla pas que els pressupostos que fa uns dies va aprovar el Parlament de Catalunya tinguin com a prioritat afrontar els greus problemes de finançament que arrosseguen, des de fa més d'una dècada, els serveis i suports que reben les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament i les seves famílies. Al costat de l'escandalosa llista d'espera per una plaça residencial o d'atenció diürna, l'infrafinançament dels serveis concertats o subvencionats que atenen a les persones a les quals acompanyen les entitats de Dincat hauria d'esdevenir una prioritat de l'acció governamental en aquesta legislatura.

I, com diem, de moment, no ho sembla. I és que els antecedents són greus i les conseqüències molt considerables, en termes de qualitat del servei, condicions laborals dels treballadors i situació financera de les entitats. Fem una mica de memòria, perquè el pas del temps no pot normalitzar situacions que són intolerables.

Així, en el període entre el 2010 i el 2019, el finançament públic que rebem les entitats del Tercer Sector Social per a donar suports i serveis a les persones amb discapacitat intel·lectual i del desenvolupament va quedar, en alguns casos, congelat, i, en molts altres, va patir una retallada de més d'un 3% en les tarifes que financen aquests serveis. Tarifes que, després, es van mantenir congelades també, mentre s'incorporaven mecanismes de flexibilització de les ràtios de professionals que implicaven menys personal per atendre les mateixes persones.

Tan sols els anys 2019 i 2020, el Govern de la Generalitat va aprovar tímids augments d'aquestes tarifes, que van ser titllats pel conjunt del Tercer Sector Social com a clarament insuficients per tal de recuperar-se de l'impacte de l'infrafinançament rebut en el període 2010-2019. El mateix Govern, quan aprovava aquests increments, es va comprometre amb el sector amb sengles increments per als anys 2021 i 2022.

De moment, els increments de tarifes compromesos per l'any 2021 no s'han produït. I seria inacceptable que tampoc es produïssin per a l'any 22. No es faltaria només a la paraula, sinó que es comprometria la viabilitat del model de col·laboració publicoprivada que ha permès desplegar una xarxa de serveis arreu del país que es caracteritza pel sense ànim de lucre i per prestar una atenció centrada en la persona des de la qualitat, l'especialització i la proximitat al territori.

Hem fet un bon model d'atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i, durant la pandèmia, hem tornat a demostrar la importància de la nostra tasca. Avui, però, si aquest model està resistint és gràcies al compromís dels professionals d'atenció directa, als equips directius de les nostres entitats i la seva capacitat de gestió, i a la implicació de les famílies en la governança de les entitats.

Tanmateix, la situació no es pot perllongar en el temps si no volem acabar posant en perill el model, els serveis i els suports. Cal acordar un increment adequat de les tarifes per l'any 2022 i cal acordar un pla de finançament de legislatura per adequar els serveis i suports als principis de la Convenció dels Drets de les Persones amb Discapacitat de l'ONU, per la millora de les condicions laborals dels nostres treballadors i per la sostenibilitat econòmica de les nostres entitats. No estem parlant de xifres impossibles per a uns pressupostos de la Generalitat que, enguany, superen els 38.000 milions d'euros, ni per un país que supera la renda mitjana de la Unió Europea.

D'altra banda, en un moment en el qual el Govern anuncia que, aquesta vegada sí, la integració dels àmbits socials i sanitaris es produirà durant aquest mandat, és molt evident que per al sector social hi ha aspectes que cal treballar de forma urgent. Són part de la conversa i els acords que el país necessita qüestions com l'equiparació salarial dels professionals d'un àmbit amb l'altre, l'existència d'un model de concertació que garanteixi que els increments salarials adoptats en la negociació col·lectiva es traslladen a les tarifes que financen els serveis, o l'articulació d'una xarxa per als serveis socials com la que es desplega amb el SISCAT (sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya).

Les entitats del Tercer Sector, les seves organitzacions representatives, com Dincat, els representants dels treballadors i el Govern del país ens hi hem de comprometre. Dincat hi serà.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article