Mirar a la cara els problemes

Què és més important, fer públic un important fet científic, o fer-lo públic en el moment adequat? Podria ser que la notícia interferís en l'agenda política, o en l'agenda mediàtica. Cal esperar a veure com s'ho prendran els poders econòmics? A més cal explicar-la sense espantar la gent, que no s'angoixi. I si hi hagués un científic o una científica guapos per explicar-lo? Després cal donar veu a les reaccions: també les persones no científiques tenen dret a opinar al respecte i expressar els seus dubtes, oi? I les notícies falses, no són també notícies? Per què no posar al mateix paquet ignorància i coneixement, entreteniment i informació?

Potser reconeixeu en aquestes frases la descripció de Don't look up, No miris cap a dalt, l'èxit del Nadal protagonitzat per estrelles com Leonardo DiCaprio, Meryl Streep, Cate Blanchett o Jennifer Lawrence. Es podria estar parlant d'un virus, de crisi climàtica o d'un meteorit, no importa. La pel·lícula és una metàfora de les absurditats que estem veient els darrers anys, acompanyades sovint de temptatives de desacreditar la ciència. El fet còmic de la pel·lícula parteix de com, en descobrir una notícia important, la gent, sobretot la que té capacitat d'incidir, no reacciona, al·legant mil excuses mundanes.

El medi ambient està avesat a aquest comportament de la política i els mitjans. Fa pocs dies hem vist uns pressupostos que amb un govern diferent i en un altre any, de nou, feien desaparèixer els fons promesos per actuar en la crisi ecològica. I no hem vist tropes de periodistes o tertulians parlant d'aquest fet considerat gravíssim des del sector ecologista.

Però el coneixement ambiental es basa en ciència, i les lluites ecologistes són també lluites populars: dos itineraris que es basen en la perseverança.

La biodiversitat implica la nostra salut, la nostra alimentació, els nostres recursos naturals. La crisi ecològica és la crisi de la biodiversitat: la desaparició de formes de vida a la terra, dels individus que componen l'ecosistema terrestre en un complex sistema d'interrelacions. La desaparició d'individus, espècies, hàbitats, pot generar un efecte dominó posant en risc la vida de l'espècie humana.

Edward O. Wilson és el científic que va crear el concepte Biodiversitat, en estudiar la interrelació entre espècies i entre espècies i hàbitats. Es considera un dels científics més importants, equiparat amb Darwin. Ha mort aquesta setmana, després d'anys alertant de la quantitat d'espècies en perill d'extinció i el cataclisme per al planeta derivats de l'activitat humana insostenible. La premsa ha recollit la notícia amb peces breus. És rar conèixer alguna persona fora de la biologia que conegui el nom de Wilson, o alguna peça informativa que hagi relacionat la defunció amb l'actual crisi ecològica.

A Catalunya les entitats ambientals treballen activament contra aquesta crisi ecològica. Actualment aquestes organitzacions sense afany de lucre de la societat civil estan salvaguardant 40.000 hectàrees: recuperant espais, restaurant hàbitats, protegint espècies. Ho fan establint acords de “custòdia del territori” amb les persones propietàries dels terrenys, amb suport científic i amb suport del voluntariat, però amb escassos recursos econòmics.

Per això aquests dies de Nadal han fet una crida en cerca de suports econòmics. Et conviden a “mirar a cap a dalt” i implicar-t'hi directament fent una donació per als projectes de conservació de la natura que estan lluitant contra la crisi ecològica a casa nostra, a través de la plataforma Donant Ambiental.