Tres eines de prevenció contra les agressions masclistes entre menors

Gestionar agressions masclistes entre menors quan el nivell de l'agressió és greu o molt greu, és complex. Des de la mirada de la intervenció que proposem des de Fil a l'Agulla, cal que fem un canvi de mirada cap a la víctima per a retornar-li l’agència i que aquest procés serveixi perquè tant ella com el grup en el qual forma part estiguin millor. També cal un canvi de mirada cap a les persones que fan mal, i això implica poder-les acompanyar a reconèixer els fets i els danys, a estar obertes a reparar i garantir la no repetició. Hem de fer igualment un canvi de mirada cap a la comunitat, com un altre agent a reparar, i que té responsabilitat del dany en tant que ha permès que això passés. Finalment, cal que canviem la mirada amb relació a les causes, és a dir, deixar de veure-ho com un conflicte individual entre dues persones i actuar des del convenciment que és fruit d'una dinàmica de discriminació social: el masclisme.

L'any passat, des de Fil a l'Agulla, vam publicar un manual de gestió d'agressions masclistes en les organitzacions, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona. Enguany, gràcies també al suport de la Diputació de Barcelona, ens hem posat el repte d'adaptar-lo, tot reflexionant sobre com el nostre mètode pot ser aplicable quan les agressions masclistes es donen entre menors d'edat. Faríem servir les mateixes estratègies? Ho tractaríem de la mateixa manera? Quin és el rol de les famílies? Quin és el rol de les educadores, quan això passa en espais d'educació no formal? De quina manera les adultes que gestionem aquests casos podem aparcar les nostres experiències sense projectar-les en els menors, a la vegada que utilitzar-les quan siguin útils? És possible la reparació i la transformació social que desitgem, des d'un punt de vista que no passa pel càstig i que promou una intervenció educativa?

Pròximament, publicarem l'adaptació del manual a la nostra pàgina web. No obstant això, no cal esperar a trobar-nos amb una situació greu per posar més consciència sobre aquest tema. De fet, no és desitjable. És important tenir el focus posat en la prevenció.

Moltes de nosaltres fa anys, si no dècades, que fem feina en aquest sentit, formant i sensibilitzant al voltant de les violències masclistes. En aquest article, volem proposar algunes eines més:

● El posicionament: Fer un exercici conscient com a educadores i entitats de parar i pensar sobre quin és el nostre somni respecte al grup amb relació al masclisme i quines mesures prendrem activament per assegurar que el clima que es respira dins del grup és el que desitgem, no només amb activitats planificades, sinó també en la part informal de l'activitat que duem a terme, i com ho explicarem al grup i a les seves famílies.

● Combatre el negacionisme: En la mateixa línia, cal que tinguem espais on reconèixer els nostres dubtes sobre les agressions masclistes i microagressions que es donen en els nostres contextos. Combatre el pensament que això dins la nostra entitat no passa, o que quan passa, són coses de nens. Donar espai a la creença que això no és tan greu, perquè aquesta és una reacció habitual que tenim les persones. Això implica desgranar els sistemes de creences que tenim que ens porten a ser negacionistes: de vegades per la relació que tenim amb els agressors, per la nostra manera d'entendre el món, a causa de les nostres experiències pròpies que ens porten a haver d'acceptar que, si això és una agressió, nosaltres també hem sigut agredides o agressors, etc.

● Atendre les microagressions: Quan acceptem que el masclisme forma part de les nostres organitzacions, som més capaces de detectar-lo. Quan des de Fil a l'Agulla parlem de cultura de no impunitat, ens referim a una cultura on les persones sabem escoltar els impactes i prendre responsabilitat pels nostres actes. D'altra banda, el repte amb les microagressions és que, com que sovint són invisibles i normalitzades, no som conscients de l'impacte que tenen. Per tant, nosaltres proposem visibilitzar-les i problematitzar-les en el moment que les detectem, i fer espai perquè tant la persona ofensora, com les persones afectades, com tot el grup, pugui prendre consciència dels danys que això ocasiona i no es repeteixi més. En aquest sentit, insistim en la importància de generar espais de cures on gestionar els conflictes que siguin part de la dinàmica habitual del grup.