L’abús sexual infantil és cosa de totes i tots


No es pot intervenir sobre allò que no veiem, de la mateixa manera que no podem ballar al compàs d'una música que no sentim. I, malauradament, els abusos sexuals infantils, a dia d'avui encara són invisibles. Encara no sonen. Per això, des de l'educació social, hem de començar a posar notes i lletra a esta cançó vella, repetida i silenciosa. A fer-la sonar i sentir, fent-li explicar quina és la seua incidència i com podem, els diferents agents que formem la comunitat, prevenir des del lloc que ocupem cada una. Així, juntes, arribarem a fer una música compartida que en sentir-la sabrem ballar plegades al mateix compàs.

L'educació social ha de començar a parlar més, i més alt. Ens hem d'apoderar per a divulgar, per a explicar què està passant i evitar que el món miri cap a una altra banda, més còmoda i bonica.

I això hem de fer amb els abusos sexuals infantils. Parlar-los, aterrar-los a un present existent, ja que si sabem que passen, si ho contemplem dins la nostra realitat, si tenim clar que és una possibilitat, tindrem la necessitat de prevenir-los, de ser actius. Els farem visibles i trencarem la dinàmica de deixar-los relegats a l'ombra, sota l'estora, invisibles i secrets, on són difícils de combatre.

Hem d'explicar que les dades ens diuen que un de cada cinc infants o adolescents serà abusat o abusada abans dels 17 anys d'edat. Que el 60 % d'aquests no rebrà cap ajuda i el 90 % no ho dirà fins a l'edat adulta. I que segons l'informe de la Fundació ANAR (estudi longitudinal 2008-2019), s'ha produït un augment de casos del 280 % des de 2008 al 2019; val a dir que tot i que els casos d'abús han pujat també hi ha més sensibilització i, per tant, més denúncia. Cal saber que les persones abusades continuen sent més dones (76,2 %) que homes (23,8 %); el patriarcat incideix a tot arreu.

L'abús és un problema multidimensional (social, psicològic, mèdic, cultural...) i, per tant, l'única manera de fer-ne prevenció és fent-ho des de tots els àmbits conjuntament. I aquí els educadors i educadores socials també tenim un gran paper: el de fer comunitat, el de treballar conjuntament amb els agents, el de la intervenció social per a la transformació social.

Actuar per prevenir l'abús és una responsabilitat social compartida i molt necessària perquè malauradament encara vivim en una societat on és massa fàcil abusar. On un seguit d'estructures socials dificulten trencar aquestes pràctiques. On és difícil que avui, des de l'educació social, puguem celebrar molta cosa més que aquest increment de la sensibilitat i les ganes d'algunes de començar a aixecar l'estora i a posar llum sobre els abusos sexuals infantils.

La realitat de l'educador/a en l'àmbit dels abusos sexuals infantils ha de ser la de la divulgació, la prevenció, la detecció, i la transformació social. També la de defensar una infància respectada, amb drets i empoderada, segura i cuidada.

Treballo en el Servei d'Intervenció Socioeducativa 0-3 anys i famílies, i la meua tasca en aquest tema en concret és la prevenció i la introducció d'aquest concepte en el constructe mental dels professionals que treballem en la infància i en les famílies per tal de sumar agents de canvi.

Fer que aquesta música arribi al màxim de persones possibles.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article