2022, un mort cada dues hores i un infectat de covid cada dos segons

Vacunada més del 80 % de la població, en marxa la vacuna dels menors de dotze anys i la tercera dosi de record per a la població adulta, podem afirmar que, en gran part gràcies al seu sistema sanitari, Espanya és un dels països del món més ben protegit contra el coronavirus.

Però el 2022 ha començat amb dues dades esfereïdores: una persona mor cada dues hores intentant passar la frontera espanyola i, cada dos segons, un espanyol dona positiu en covid.

Es preguntaran què tenen en comú aquestes dues dades. Tot i que són conseqüència de diverses causes, tenen un denominador comú claríssim: la insolidaritat global provoca morts i infeccions.

La insolidaritat és més contagiosa que qualsevol virus. Fa temps que estem immersos en una veritable pandèmia mundial. La crisi del coronavirus només l'ha accentuada.

2021 serà recordat pels efectes de la pandèmia, però també per la poca empatia amb el continent africà. Ha estat l'any amb més víctimes mortals a les rutes migratòries de persones que intenten creuar la frontera espanyola. Més de 4.400 han mort en l'intent. Mentrestant, Israel ja ha injectat la quarta dosi i, al ritme actual, Àfrica tardarà fins a l'any 2024 a vacunar el 70% de la seva població.

Però l'òmicron ha estat el símbol de la insolidaritat. La província sud-africana de Gauteng, on es va detectar per primera vegada aquesta variant, té una de les taxes de vacunació més baixes del país. En comptes d'agrair la descoberta als científics sud-africans, l'any 2022 va començar amb una reacció en bloc d'Occident per aïllar la meitat sud del continent africà de la resta del planeta.

Durant la pandèmia, la bretxa entre rics i pobres s'ha eixamplat encara més. La xifra de llars espanyoles on cap membre de la família té un treball estable, només ha fet que augmentar. La taxa de risc de pobresa i/o exclusió social de la població de l'Estat es va situar en el 26,4% i va afectar dotze milions i mig persones, davant del 25,3% registrat l'any anterior. El 25% del patrimoni a Espanya, l'acumula l'1% més ric de la població. No és estrany que l'Estat espanyol sigui el lloc de la Unió Europea on més ha crescut la desigualtat salarial durant la pandèmia.

Tampoc és cap casualitat que la comunitat autònoma més insolidària amb la resta, la de Madrid, sigui la que té una desigualtat més accentuada entre els més rics i els més pobres.

La insolidaritat és letal i universal. S'està convertint en el veritable virus global i és molt més contagiós que cap altre. S'ha vist que afecta governs i institucions de tota mena i d'arreu del planeta. Si no s'hi posa remei, es converteix en estructural.

Covid, any 3. Ara que els últims pronòstics ens indiquen que la Covid-19 es pot convertir en una endèmia, diuen que a la tercera va la vençuda. Ara més que mai necessitem una tercera dosi que consolidi les oportunitats que ens ha brindat la crisi d'aquesta pandèmia: de la vacuna solidària. L’única que ens pot fer avançar definitivament, per deixar de retrocedir, com a humanitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article