Actituds destructives en l’adolescència (PART 1)

Si esteu llegint aquest article és perquè, d'alguna manera heu pogut identificar alguna actitud destructiva en la vostra filla o fill.

Aïllament, mentides, xantatge emocional, rebequeries, exigències, esbroncs, crits i insults del no-res, ira. Autolesions, cops, manipulació, tristesa extrema, depressió.

M'agradaria compartir amb vosaltres algunes d'aquestes actituds que m'he trobat en la meva consulta perquè potser, d'una banda, no us sentiu sols i, d'altra banda, oferir alguna eina per a poder-la gestionar.

Aïllament

L'aïllament és molt comú en aquesta etapa. Entren i es tanquen a l'habitació i a penes surten per a menjar. O mantenen una bona relació familiar, però no parlen de cap amistat. Descobrim adolescents sols, sense amics, ni intenció de fer-los.
En aquests casos és important l'acompanyament emocional, i alhora oferir eines per a construir relacions. Les causes comunes perquè un adolescent no tingui amistats són variades. A vegades per una idea equivocada de què és l'amistat, la baixa autoestima, l'extrema vergonya o simplement perquè tenen poques oportunitats de relacionar-se. L'ús indegut de pantalles, la falta d'espais per a relacionar-se i darrerament la pandèmia són les causes més recents dels adolescents que acompanyo.

De vegades amb una solució tan senzilla com gestionar l'ús del mòbil i buscar un extraescolar d'equip, podem resoldre gran part d'aquest problema. Si encara així, res no canvia, potser és necessari que un professional, com una educadora social, pugui oferir-li les eines que necessita per a desenvolupar habilitats socials.

Si observes que aquesta solitud s'acosta a la depressió (no vol menjar, no s'aixeca del llit i té molt baixa energia, ha perdut d'interès en les activitats que abans li agradaven) un bon suport psicològic seria la millor solució. Però d'aquest tema en parlaré més extensivament en un altre article.

Mentides

Mentir és ocultar la veritat, sigui ometent informació o inventat una nova realitat: tergiversant, exagerant, disminuint, fent falses promeses i mil formes més. Recomano molt veure com ens relacionem, com a adults, amb la mentida. Potser som els nostres pitjors enemics i el nostre mestratge mentint (nos), hagi portat als nostres fills i filles a aprendre de nosaltres. Tanmateix, la mentida en l'adolescència té un clar objectiu: sortir-se amb la seva.

És important fomentar la mútua confiança entre tota la família. El missatge que convé enviar és: si menteixes, m'enfadaré sobretot per la mentida. Si em dius la veritat, veurem de quina manera soluciones (tu) l'error i quin és el meu paper acompanyant-te (atenció!, no donant solucions). Es tracta que, a mesura que van creixent, augmenti la llibertat, i també les conseqüències dels seus actes, per tant, la seva responsabilitat. No és que vulguem que aprenguin a cops, sinó que exerceixin la seva llibertat, amb totes les conseqüències.

Recorda: la teva filla/fill no és una mentidera, està aprenent, s'està formant i, en conseqüència, té molt temps al davant per aprendre i deixar de mentir.

Manipulació, rebequeries i xantatge emocional

He unit aquests termes perquè solen anar de la mà. La imatge de la manipulació i el xantatge és la del gatet de Shrek amb els ulls grans i plorosos.

Les rebequeries a l'adolescència són més subtils que un nen cridant estirat al terra del súper, davant de les patates, s'apropen més a: m'enfado si em dius que no (arribant a plorar o a cridar), tinc mala actitud i faig les coses amb desgana o malament si no en tinc ganes, trigo una eternitat a escombrar o netejar els plats.

Frases com “no haver-me tingut”, “als meus amics no els fan fer això que em demanes”, “només veus les coses dolentes”, són habituals en aquests casos.

Podem seure i reflexionar sobre el que ens diuen, però si en fer-ho veiem que no tenen raó, és pur xantatge. He de dir que d'això s'aprèn no es neix. Per tant, és imprescindible revisar les actituds dels membres de la família i descobrir qui és (o són) la font d'aquest aprenentatge i si es pot, corregir.

D'altra banda, seure amb ella o ell i explicar-li què signifiquen aquests termes, informar que no hi cauràs és imprescindible. Però no en calent, amb calma i en un espai segur per tots dos. Una paraula clau per indicar-li quan ho fa i que entengui que no ha funcionat serà suficient. Cal molta persistència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article