Tancat per vacances: La síndrome de l'educator


A la tornada de vacances tots estem encantats de viure el present. Amb aquella alegria ens encomanem a Sant Tornem-hi per reprendre amb les obligacions que tant ens dignifiquen. En un intent de negar la realitat aprofitaré aquestes línies per rememorar els meus dies de vacances. Tanco els ulls i em trasllado de nou a l'Alguer, una bonica ciutat de Sardenya on es podria escoltar la seva gent parlar català si no fos per la quantitat de persones, tant discretes com elegants, que deixen la península itàlica per passar els seus dies de vacances a les platges sardes.

Abans que us estranyeu pel contingut de la publicació explicaré el perquè de tot plegat:

Durant la setmana de vacances vaig presenciar vàries vegades la mateixa escena, potser no li hagués donat tanta importància sinó fos per la reiteració dels fets. Les cinc escenes les protagonitzaven un bambino o bambina i un dels seus progenitors. Tenien el denominador comú dels jocs infantils a l'aigua, els crits de fons dels pares avisant els seus fills i els posteriors plors causats per les cleques propiciades pels pares al veure que els vailets no atenien a les seves directrius. En tots els casos les demandes dels pares es feien des de les tovalloles, cadires o hamaques situades a uns metres dels marrecs. En alguns casos el ventallot va arribar per sorpresa donat que el petit ni havia escoltat la mare donat l'enrenou propi d'un grup de nens fent sarau a la platja.

Es pot suposar que aquestes persones vetllaven per la seguretat de les criatures donat que a les platges hi ha riscos per un infant despreocupat. De les reaccions agressives paternes vaig extreure diverses hipòtesis sobre les causes: en tots els casos venien donades per la frustració dels adults vers la desobediència, agreujada per l'angoixa d'algun pare a l'adonar-se que havia descuidat la seva responsabilitat de vigilància. Fins i tot en un dels casos la nena jugant a l'aigua impossibilitava gaudir a la mare de la lectura d'un llibre de forma tranquil·la i continuada. Tots els convenis professionals haurien d'incloure un complement de dies extres de vacances pel fet de tenir un fill en edat escolar...

Per deformació professional vaig traslladar el significat d'aquests fets descrits als contextos educatius per a persones amb diversitat funcional i problemàtiques de salut mental. Cal aclarir que ni molt menys considero als membres d'aquest col·lectiu com nens i, evidentment, no equiparo els fets fil per randa. Ara bé, vaig trobar moltes similituds en situacions viscudes en recursos residencials i serveis de vacances per aquestes persones.

Els referents educatius tenim una gran responsabilitat, sobretot en els casos en què hem de salvaguardar la integritat física dels membres del grup i la pròpia. Aquesta càrrega pot generar un doble efecte nociu: per una banda convidar la nostra estimada ansietat i, per l´altra, la inflamació de l'ego professional. En ambdós casos es fa necessari una bona higienització, en cas contrari, es pot manifestar l'aparició de l'educator1

Sovint l'autoritat que exercim els educadors sobre els usuaris es transforma en poder. Aquestes relacions jerarquitzants poden acabar sotmetent els usuaris i anul·lant per complet la seva capacitat d'autodeterminació.

Tot l'esmentat anteriorment pot desvirtuar per complet el sentit d'uns dies de vacances on es fa imprescindible la sensació de llibertat per gaudir dels moments de goig estiuenc. Els professionals que intervenim en el temps de lleure, significativament també anomenat temps lliure, acompanyem en experiències de moments de diversió i plaer. Aquesta és una gran responsabilitat donat que s'ha de valorar amb molta cura on ens hem de posicionar com a professionals per a no envair l'espai del participant que gaudeix del seu temps lliure.

Us imagineu un viatge de vàries hores en cotxe amb el GPS recordant-vos què heu de fer cada cert temps? I unes vacances d'agost amb exàmens de recuperació un dia sí i un també? O durant els dies de vacances fer un creuer amb els companys de feina i els caps?

Recordeu fugir dels nens a la platja si voleu desconnectar de la feina...

_

1educator : Educador/a sobrepassat per la seva tasca i l´esgotament emocional. Manifesta alts nivells d´ansietat i pèrdua de perspectiva professional. Presenta conductes autoritàries. En certes situacions imposa el seu criteri per davant de les necessitats reals dels usuaris.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Isabel
5.

Realment, l'estiu és el moment ideal pels "educators" per a reflexionar des de la platja, o des d'una terrassa amb la cerveseta!!: Com a educadora de nens i nenes durant molt de temps, m'identifico amb el que dius: encara que petits de mida, els nens son "personetes", els adults sovint ens oblidem que ens superen en moltes coses i és cert que s'han de vigilar els abusos de poder i conèixer una mica la seva psicologia.

Una abraçada, Edgar!!

  • 0
  • 0
Alba
4.

Senzillament... BONÍSSIM!!! Envio aquest escrit a totes aquelles persones que segurament, i sense voler o tenir-ne consciència, són "educators" !!! A veure si els ajuda a reflexionar, a mi ho ha fet!!

  • 0
  • 0
Edgar Vinyals
3.

Joan i Mònica:

Gràcies pels comentaris :), espero que en pròximes publicacions també quedeu satisfets amb la lectura, marxo a una reunió d´educators anònims...
Salut i Sarau

  • 0
  • 0
Joan
2.

Edgar!

Fresc com l'estiu i punyent com el setembre!

  • 0
  • 0
Mònica
1.

M'ha agradat molt el que has escrit, massa sovint ens trobem 'educators' per tot. I el pitjor és que el/s seu/s cap/s immediat/s aproven la seva conducta amb agrat, creant així nous 'educators' que es volen guanyar el pa. (Potser els caps desconeixen o desconfien dels èxits d'una altra forma d'actuar? Una resposta pot ser: 'si, els fa por').

  • 0
  • 0

Comenta aquest article