Desocialització

Les persones, en un entorn normalitzat, ens relacionem socialment al llarg de tota la nostra existència. És a partir de les interaccions amb altres que fomentem el creixent personal i de grup; és quan s'esdevenen els grups socials.

Tot i que les relacions socials es donen en tot moment, en la preadolescència i adolescència és quan prenen rellevància. Es donen els primers grups sense les figures adultes de referència, el primer sentiment de pertinença a un col·lectiu, la sensació de complicitat estreta, etc.

La socialització és un dels elements que defineixen la personalitat, l'encaix en l'estructura social i com interactuem en les diferents xarxes que es van creant. La interacció amb els altres de manera activa crea sinergies en tots sentits i l'acció recíproca configura el comportament social.

Després d'aquests últims temps de pandèmia, de confinaments, de trencament de relacions de la manera que les coneixíem, potser caldria preguntar-nos si els i les joves que acompanyem en els nostres serveis han quedat orfes d'una part de la socialització. Si aquest període de nul·la o poca interacció amb els altres ha deixat seqüeles.

La infància i la joventut que atenem, en molts casos, mostren mancances en les relacions socials. Les situacions que han patit els impedeix de manera normal interactuar amb la resta de persones. Algunes no mostren capacitats per formar part d'un grup, d'altres espremen les relacions sense pensar com afecta la resta i a ells i elles mateixes, altres s'impliquen en el primer que troben sense valorar si és el que volen o necessiten, etc.

Durant tot el període que hem hagut d'assumir les restriccions derivades de la Covid-19, per les mesures imposades, les nostres noies i nois han canviat la interacció amb els altres a través de l'escola, processos formatius i laborals, lleure, activitats extraescolars, amics i altres, per relacions comunitàries. És a dir, es relacionaven amb el grup de joves i els i les professionals del lloc on viuen, totes les altres varen desaparèixer. Per tant, han canviat les relacions socials per les relacions comunals on els professionals marquem d'una manera clara les normes i els límits, per molt que ells i elles formin part de la governança.

Hem guanyat com a comunitat (grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú), però la manca d'interacció durant aquests temps amb els diferents grups ha deixat un buit important amb relació al comportament social, el grau de consciència de relació, objectius compartits, estatus social, rols, etc.

Tindrem la capacitat, de manera conjunta, de recuperar aquest parèntesi en l'intercanvi amb els altres, en donar i rebre, en la interacció i acceptació de grup?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article