La necessitat de connectar l’acció social amb l’acció política

Llegeixo que Oxfam acaba de fer públic que els deu homes més rics del món han duplicat la seva fortuna durant els dos primers anys de pandèmia al mateix temps que han empitjorat els ingressos del 99% de la humanitat. Deixant en situació de pobresa més de 160 milions de persones. Des del nostre petit racó de món, molts ens preguntem què podríem fer davant aquestes injustícies i per què no n'hi ha prou amb el que ja fem. Com connectar l'acció social amb l'acció política?

Podem portar aquesta reflexió a un terreny més proper. Per exemple: moltes entitats del tercer sector social tenen en el seu origen fundacional la lluita contra la injustícia social. Una concreció d'aquest compromís és la lluita contra l'atur i contra la precarietat laboral. Per a fer-ho gestionen programes d'ocupació finançats per les administracions. On se'ls exigeix uns percentatges d'inserció laboral per tal de poder combatre l'atur. Però aquests percentatges són impossibles d'assolir si no acceptes que moltes d'aquestes persones trobin feina en precari. Al final una cosa va contra l'altra. O treballes contra l'atur oblidant les condicions laborals, o treballes contra la precarietat per davant de l'atur.

Aquests raonaments lògics, però oposats se'ls anomena apories. Els filòsofs grecs els valoraven molt com a exercicis per iniciar debats filosòfics. Però cal anar amb compte perquè aquest atzucac d'afirmar i negar alhora el mateix enunciat pot portar a dinàmiques enquistades. Que alimenten un fals discurs de compromís integrant la contradicció a través de la renúncia a un posicionament emancipatori. És a dir, propostes que acaben invalidant l'acció transformadora de lluitar contra la injustícia que inicialment es plantejaven. Es tracta de dinàmiques mortíferes, que ens adormen, que ens poden dur a la inacció, al “No val la pena fer res!”.

¿Què hauria de prevaldre: ajudar a una persona a trobar una feina qualsevol, en situació d'explotació, o bé lluitar contra les condicions d'explotació, denunciant aquesta feina?

Atenció perquè la resposta pot facilitar la desconnexió entre la denúncia de la precarització del mercat de treball i les demandes polítiques.

La forma de sortir d'aquesta aporia és cultivar una posició crítica davant la situació que la manté. I en aquesta nova mirada preguntar(nos) sobre allò que fem, per què ho fem, com ho fem, perquè ho fem. I pensar-ho no només en termes pedagògics i ètics, sinó també polítics.