Escoles i associacions. És possible anar de la mà?


Sortosament, cada dia trobem més experiències de projectes ideats des d'entitats socials i culturals que han funcionat en el terreny escolar. Projectes creats per, o bé transmetre a nens, nenes i joves l'activitat que fan aquestes associacions i acostar-los als seus espais, o bé per a dur a terme una proposta concreta, pensada per a ser realitzada conjuntament amb el centre escolar. També hi ha associacions que han començat a col·laborar amb centres educatius per a mostrar i compartir els valors de la tasca del voluntariat, més enllà de l'especialització de la pròpia entitat. Tanmateix, fins ara han estat sempre projectes individuals, que no casos aïllats, però que precisament perquè són individuals estan lluny d'aconseguir que realment existeixi una conjunció entre escoles i comunitat de manera global; una tasca aparentment impossible.

Aquest desembre, en una entrevista feta per la Revista Ateneus, es va preguntar a la consellera de Cultura Natàlia Garriga sobre aquesta qüestió. A l'entrevista, Garriga planteja per primera vegada la col·laboració entre cultura popular i ensenyament com un dels grans temes de la legislatura, amb l'objectiu clar que els agents culturals puguin dur els seus projectes a les aules durant horari lectiu, enriquint el coneixement dels menors i aconseguint que les entitats es donin a conèixer entre les noves generacions: “Necessitem crear metodologia i aconseguir que aquest projecte arribi als més de 1.700 centres educatius de tota Catalunya, perquè ajudarà als alumnes a què aprenguin nous llenguatges, a què se sentin atrets per una disciplina o una altra, però, sobretot, a què agafin uns hàbits culturals, que és el que tots volem, perquè són el nostre públic de futur”.

L'educació, des dels seus inicis, ha tingut una funció social, la de transmetre la cultura de la mateixa societat a les noves generacions. Per altra banda, l'objectiu inicial de la creació de molts ateneus va ser acostar l'educació a qui no en tenia accés. Per tant, tenim un bon grapat d'associacions i entitats que es dediquen a la transmissió de cultura des dels seus espais, i alhora les escoles haurien de ser també transmissores de cultura. Llavors, per què és tan complicat que aquesta entri a les aules?

Cada entorn és diferent, les respostes són múltiples, però existeix un element vital que el determina i el fa únic: el component humà. Mentre que hi ha pobles on, per exemple, la cultura popular està molt arrelada i les associacions que la practiquen són molt actives, d'altres tenen tradició teatral, un grup d'excursionisme o una agrupació que lluita pel benestar animal. O, per desgràcia, res. Aquesta diversitat implica que no existeix una fórmula concreta per connectar les entitats amb les escoles. Cadascuna ha de trobar la seva manera, però això no vol dir que no es pugui anar més enllà de projectes concrets en entorns limitats. Ha de ser possible repensar una estratègia col·lectiva en col·laboració amb les entitats públiques perquè aquest projecte arribi a tothom.

Quines opcions tenim? Ana Mãe Barbosa, pionera en educació i art al Brasil, explica al llibre L'assignatura pendent. Converses sobre educació, política i cultura, de la doctora Gemma Carbó, una experiència que podria servir de punt de partida: “És molt interessant la proposta que ha fet el Govern de Dilma de convertir les escoles en centres de cultura [...] La intenció d'aquest projecte era obrir l'escola a la comunitat i establir un vincle íntim entre elles. Durant més de cinc anys, la comunitat va formar part dels projectes escolars i participava en l'elaboració dels continguts del currículum educatiu, aportant idees i demandes”.

Aquesta proposta podria ser una de les solucions, que a més a més implica una conversa multilateral. Tot i això, si s'havien fet avenços darrerament, ara, en temps de pandèmia, es complica tot plegat.

La nova situació, però, ens empeny més que mai cap a la necessitat de reclamar un canvi social.L Podríem començar pel fet de valorar la tasca de les associacions i el seu treball a l'hora de crear espais de comunitat i de creació i difusió de la cultura. Fer que la relació d'aquestes entitats amb les noves generacions sigui més constant i fluida permetrà que escoles i associacions puguin créixer juntes, anant de la mà i enriquint-se mútuament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Joan Turró Vic
1.


Ho estem intentant!
https://osonavoluntariat.cat/activitats/escoles-justiciasocial/

  • 0
  • 0

Comenta aquest article