Encara he de viure


Em poso a escriure aquest article just quan arriba a les meves mans un primer exemplar del relat juvenil Encara he de viure. En un moment en què he de parlar i contestar a professionals i comunicadors sobre el rostre jove de la salut mental. Dubtós, he d'assumir que el mateix fet de posar-me a escriure ficció ja delata la dificultat de pensar i descriure de manera útil tot allò que ens fa embogir en una societat boja.

Desconcerts, incerteses, felicitats i futurs en negre, viure amb ganes de viure, malgrat el caos, malestars que els adults ràpidament col·loquem en el territori dels trastorns i la insània. Penso que no és que no tingui, no tinguem, respostes. És que em demanen definir malalties i vendre alguna penicil·lina de la felicitat. Tot menys parar-nos a escoltar i compartir amb els adolescents i joves alguna proposta de construcció de camins per a l'existència.

El relat del llibre (símbol de moltes vides quan s'acaba l'ESO) descriu sis vides adolescents diverses, apassionades i desconcertades davant l'aventura de descobrir què fer amb el final de la seva adolescència i com situar-se de manera jove en el món. Però, en els seus nous recorreguts de joventut, han de gestionar molta vida desconeguda. No tenen clar el que volen ser i no sembla que decidir-ho estigui a les seves mans. Potser convé fugir de casa per a no ser com els seus pares. Es pot somiar, però és difícil sense un euro en la butxaca. Amb quants nòvios s'arriba a la maduresa sexual? Per què no perdre de vista el món vivint entre muntanyes? O per què no fer la revolució?

Els recorreguts de les seves vides, fins arribar als divuit anys, acaba sent una mena de batalla per posar fi a l'esclavitud en mans dels més grans. Benestars i malestars adolescents i joves depenen ara d'allò que el mercat ha decidit, d'allò que algú ha descrit com a vida bona, d'allò que la pobresa familiar defineix com a horitzó vital possible, d'allò que en el seu entorn està assumit com a èxit. Quan es retrobin, compartiran la vivència intensa que la vida continua sent provisional i injusta, amb poc marge de maniobra.

Si, abandonant el relat, torno a les reflexions sobre la salut mental apareix la pregunta de com fem possibles unes o altres vides, de quantes transicions es produeixen en total solitud. A on poden col·locar, descarregar les seves rabies? Fer-se mal per calmar-se, què és? Desitjar ser un tiktoquer d'èxit i descobrir la misèria virtual que t'ensorra, on es classifica? Tenir qualitats i capacitats per ser enginyer informàtic i dedicar-se a repartir pizzes, quina mena de desajustament vital és?

Torno a rellegir el relat. Al costat de les vides adolescents dels protagonistes que avancen apareixen els records d'altres persones que també van ser joves (potser no van tenir joventut) desconegudes per ells i elles, però que són a prop, que van retrocedint. Ja no imaginen el que voldrien ser. Recorden els seus temps adolescents sense adolescència i les seves joventuts destruïdes. Uns es pregunten sobre què fer amb les seves vides, després d'anys de prova. Els altres, tracten de descobrir, entre records, en quin punt i per què es van torçar les seves. Uns ja han viscut. Els altres reclamen el seu dret a viure sense consells sobre com fer-ho.

Al final, un dels joves protagonistes s'acomiada amb aquesta reflexió: “Tinc divuit anys i no sé si tinc llibertat per fer la vida que vulgui, però ho he d'intentar”. I el personatge adult diu adéu amb aquesta: “Per què se'm va girar la vida?”.

I torno a les nostres professions socioeducatives i terapèutiques. ¿Quantes vides joves serien diferents si haguessin tingut a la seva infantesa les oportunitats educatives necessàries, les abraçades que humanitzen, la dosi de felicitat quotidiana que evita arrelar la tristor? I, després, quan viuen l'adolescència, no podem deixar de preguntar-nos, a l'escola, al carrer, a la consulta, al servei jove, si veritablement allò que fem acompanya, aporta serenor, permet que es visquin com a joves i no com a problema.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Elvira
1.

Gràcies Jaume per la teva aportació, a mode de breu article, i ... pel teu compromís, sincer, rebel, i .....sempre present amb i pels adolescents i joves. GRÀCIES :-)

  • 1
  • 0

Comenta aquest article