De la por i la resignació al rescat insurgent de la salut pública 

Al pic de la sisena onada de la pandèmia, van uns eixos de reflexió per a la ciutadania titular i protagonista de la situació social i sanitària que patim. Tan esgotats com indignats, en plena caiguda lliure del sistema públic de salut i molt especialment de l'Atenció Primària. Davant uns responsables (Conseller de Salut de la Generalitat) que impassible —impertèrrit— fa crònica de la calamitat als mitjans, mentre ens alliçona i ens en fa responsables. Fins i tot declara estar “preocupat” (?) pel gran creixement de la sanitat privada-mutual enfront de la davallada de la pública.

Però com hem arribat fins al present desgavell que passarà a l'història de la mala salut i dels bons negocis?

1. Oïdes sordes, menyspreu colpidor a la ciutadania

Molt evident: a força d'omissió i ignorància dels nostres reiterats intents de contacte, avisos, demandes, alertes, reivindicacions, ofertes de diàleg, avaluacions, pronòstics. Lamentablement, s'han complert i depassat amb escreix els nostres pitjors temors. La situació de la salut, de la sanitat pública i del sistema públic de salut a tot l'Estat —i a cada CC. AA. amb el seu matís— , ha assolit una gravetat brutal, que ens condueix a la destrucció del sistema de protecció i atenció sanitària públics, que generalitza el caos (des)assistencial, s'acarnissa contra els drets socials de la ciutadania, desmantellant a l'hora el model universal i equitatiu que s'havia conquerit. A més penalitza i precaritza les treballadores del sector, ens abandona a urpes de l'especulació, la mercantilització i les sistemàtiques, per reiterades, privatitzacions d'allò públic emprant la imposició de l'estratègia de la urgència o l'excepcionalitat per Covid-19.

Una actuació perpetrada en la pitjor de les versions advertides, emparant-se en la pandèmia i amb gairebé total impunitat i complicitat de les administracions competents.

2. (De)assistits, desatesos, abandonats/des

Com a usuaris amb prou feines en sentim menystinguts, menyspreats, agredits, culpabilitzats, responsabilitzats, desorientats, indefensos, invisibilitzats, confosos. Amb estralls col·laterals tan certs com amagats, amb repercussions sobre cronicitats i especialitats, en salut pública, salut laboral, o en salut mental, sempre tard i mal calculats, però que només pel nombre de baixes, de patiments per angoixes o depressions, i de suïcidis, resulta aterridor.

D'esquena a la ciutadania organitzada: parlem d'uns moviments socials, com la Marea Blanca, constituïts en la millor i més ferma expressió d'aquesta ciutadania activa i coprotagonista en la defensa de la salut, la sanitat pública o dels serveis públics en general. Menyspreant aportacions altruistes, des del rigor, l'experiència, personal i col·lectiva, l'anàlisi de les mobilitzacions, de la història de les conquestes socials i d'aquell “estat del benestar”, des del coneixement més ampli, transversal i complet dels determinants que es poden abastar. Des de la negativa a la sostinguda oferta de diàleg i sol·licitud de trobades o entrevistes amb les autoritats responsables a tots nivells, des de la ministra Darias a les conselleries de salut autonòmiques, Argimon a casa nostra. Les associacions, però,  segueixen participant activament en xarxes socials a tots nivells, estatal, europees i internacionals, cursos seminaris, debats, campanyes, webinars, etc. Així fins a confeccionar un diagnòstic certament complet, multifactorial, transversal, inclusiu, participatiu i participat... I ignorat. 

3. Evidència flagrant de quina és la seva autèntica prioritat 

Ho diuen i escriuen ells mateixos: lucre, negoci, lògica de mercat, l'oportunitat, pertes europeus/next generation/pluja de milions condicionats a la mercantilització a ultrança. Privatització, “col·laboració” públic-privada com paradigma de parasitació empresarial. A part de les corrupteles i corrupcions usuals. Se'ns faria llarg.

4. Doncs s’ha acabat! 

Ja no els demanem la paraula, ja no esperem una resposta que mai ha arribat, simplement actuarem com a titulars del sistema públic que som, i exercirem obligats pels nostres drets, i la nostra paraula.

Aprofundirem en identificar els responsables, culpables i còmplices, en denunciar als mitjans al nostre abast, en cridar a combatre unes polítiques sense ètica tot i que vinguin amb embolcalls de discursos mentiders, pressupostos de fades, però amb unes accions mercantils-neoliberals. Desemmascarar-les davant l'opinió pública usant la nostra veu. No més, ni menys.

Pla i simple. A exigir els nostres drets socials, econòmics i democràtics, constitucionals. Reclamar que rendeixin comptes i que compleixin amb el seu deure-obligació. 

No parlem d'eleccions ni d'escons. Hem i volem donar el relat i guanyar la lliçoó democràtica. Prou d'instrumentalització, de subsidis, ajudes directes o no, d'eufemismes i tractes de favor, de jugar a súbdits i cortesans agraïts. Reclamem el nostre dret democràtic, sense altre permís previ: exercint-lo. No renunciem a reactivar mecanismes de control tribunals, auditories ciutadanes. Exigim correccions- rectificacions públiques. O si no, en legítima defensa treballarem per fer-los fora de les seves poltrones.
No es tracta de sotmetre'ns davant de la seva pedanteria, autosuficiència, arrogància, interessos creuats i espuris, objectius inconfessables i inconfessos, la seva opacitat i la cobertura mediàtica, els seus maneigs tramposos i de jocs de trons i de trills. Les seves malifetes.

Sí ens hi va per contra la nostra dignitat, necessitat, dret, supervivència, democràcia autèntica i de base. Alçats, dempeus, respectant, sempre que se'ns respecti, mirant als ulls.

No els perdonarem una altra vegada. Tampoc oblidarem de nou, ni ja el súmmum de tornar-los a votar. Aquestes males pràctiques, en la mateixa línia de les corrupteles o de la incompetència, han esgotat l'enorme paciència dels qui pateixen les seves penalitzacions. Han de passar a ser matèria de judici i fonament per la rectificació, ja sigui des de tribunals, de la mateixa justícia, o com ho serà de la pròpia història que inexorablement els jutjarà. Per activa o per passiva. Fins aquí.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Maribel Barcelona
1.
A ver si es verdad que aprendemos y sabemos elegir personas más dignas que sepan valorar lo público y, en especial, la salud pública y sus trabajadores.
Indigna ver cómo dejan degradar nuestra sanidad pública haciendo oídos sordos y no importarles en qué condiciones trabajan sus profesionales.
Es hora de plantearnos seriamente a quien entregar nuestros impuestos autonómicos para que sepan revertirlos en quienes nos merecem la pena, a todos, no sólo a sus intereses, cuando el bien es común.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article