On són els límits?

Parlem de societat, de persones i de relacions entre les mateixes. De vincles, d’acompanyaments i de processos compartits que es donen en el nostre dia a dia dins l’àmbit laboral. Un àmbit social on, en ocasions, es torna difícil diferenciar entre els rols personals i els professionals.

Aparentment sembla simple, ara bé, imaginem que estem treballant amb algú que vol aconseguir un objectiu. Aquí apareix un univers d’opcions: ho farem nosaltres per ell/a? L’agafarem de la mà per fer-ho? Li donarem les instruccions? Construirem les possibles opcions conjuntament? Observarem des de la distància mentre ho fa sol/a?... Està clar que hi ha múltiples maneres d’acompanyar i no desenvoluparem cadascuna d’elles, però en funció del tipus escollit, la vinculació entre els protagonistes pot ser molt diferent.

Aquest vincle propicia confiança i resulta de gran importància durant tot el procés, però no deixa de ser un aspecte bidireccional que té una afectació tant per l’usuari com per al professional. Per aquest motiu és important definir els límits i establir les diferències entre el que fem com a parella, mare/pare, amiga; i el que fem com a tutora, educadora, terapeuta. 

Ens encantaria oferir el manual on trobar els passos a seguir per aconseguir-ho, però sabem que, a l’hora de posar límits, no sempre és clar. Es poden donar tant en situacions on es veuen de forma evident, com d’altres més complexes i difoses on serà l’ètica i el criteri individual de cada professional els que agafaran més rellevància.

En aquests casos considerem important tenir en compte aspectes com l’obertura, la flexibilitat, l’acceptació, la cura, la seguretat, etc. per valorar la situació des d’una mirada àmplia que englobi l’altra, a tu mateixa i l’entorn. Oferint així un acompanyament respectuós en el que existeixen vincle i límits cap a totes direccions. 

El respecte doncs, el considerem un valor imprescindible en tot el procés, que aconsegueix englobar l’esmentat anteriorment i que, tal com diu Angeloni (2008), actua com a fre del propi ego, oferint la possibilitat a l’altre de sorgir com a subjecte propi, amb totes les seves possibilitats i limitacions, que esdevenen elements imprescindibles per a la bona pràctica professional.