L’ADN colonial en l’educació i els límits de la coeducació

El concepte de coeducació ha anat evolucionant al llarg dels anys en paral·lel als avenços dels feminismes; coeducar o tenir una perspectiva feminista de l'educació significa tenir un compromís amb la no discriminació, la lluita per a la igualtat d'oportunitats, posar el focus en prendre consciència del sexisme i caminar cap a l'ideal de convivència lliure de violències. Actualment, es parla de coeducació des d'una perspectiva interseccional per poder visibilitzar els diferents eixos d'opressió. N'hi ha prou amb això? Si la coeducació no es planteja tenir una mirada decolonial, de quins cossos i de quin ideal lliure de violències estem parlant?

El decolonialisme és un paradigma de pensament que neix a Abya Yala amb les resistències a la colonització i la colonialitat, i que viatja a Europa, majoritàriament i no només, a través de persones que tenen en les seves esquenes recorreguts migratoris fruit del colonialisme. Aquest pensament parteix d'una nova periodització històrica que s'anomena Modernitat occidental i que comença el 1492 quan Colom arriba, sense saber-ho, a Abya Yala/Amèrica. En aquell moment, s'engega la maquinària del projecte/mite civilitzatori europeu, imposat per la força amb la destrucció de les altres civilitzacions a escala mundial amb el colonialisme. Les seqüeles d'aquest procés reben el nom de colonialitat.

La colonialitat s'instaura com un patró de poder que organitza a la resta del món. Aquest patró/sistema-món, és un sistema enredat de múltiples i heterogènies formes de jerarquies (heterarquies) sexuals, polítiques, epistèmiques, econòmiques, espirituals, lingüístiques, racials de dominació i explotació a escala mundial.

I preguntareu: I tot això què té a veure amb l'educació a Catalunya? Té a veure molt perquè aquest sistema-món que va arrelar els seus tentacles fa més de cinc-cents anys és el sistema en què es basa la societat actual i que estructura les relacions desiguals entre el nord-sud global, però també les relacions que vivim al nord. Per aterrar-ho al context català, és el sistema supremacista blanc que organitza l'educació, l'economia, la nostra mirada, les nostres relacions i el nostre posicionament.

Aquest sistema de dominació va dictaminar allò que era humà i normal: homes blancs rics heterosexuals cristians vs “els altres” no blancs (racisme/alteritat) amb dret d'explotar la natura com un bé productiu (antropocentrisme) i basat en l'explotació dels cossos no blancs (capitalisme). Va sepultar quins eren els coneixements vàlids, quins eren els llocs d'enunciació de la veritat i va establir què era coneixement: tot allò que vingués dels homes del territori europeu (eurocentrisme).

Si mirem als materials i llibres de text escolars trobem aquesta petjada en materials com: el títol del llibre i el contingut d'El Massagran i els negrers, a l'hora de parlar del “descobriment” d'Amèrica en lloc de dir “genocidi”, l'ús del terme “indis” (paraula d'herència colonial que ve del fet que Colom es pensava que havia arribat a l'Índia). També trobarem absències o elisions com el silenci absolut sobre la història del poble gitano, però, per contra, llegim la Gitanilla de Miguel de Cervantes, un llibre anti-gità. Parlem de Reconquesta, de la pèrdua de Cuba, invisibilitzem la relació del Modernisme amb el negoci del tràfic d'esclaus i el sistema colonial i la colonialitat. Celebrem festivitats que són catòliques i cantem nadales que representen únicament al catolicisme...

A banda de la presència de la cultura colonial dins del sistema educatiu, informes recents denuncien que l'èxit educatiu català només el poden gaudir els més avantatjats de l'escala social, econòmica i etno-racial, com diu el Decàleg per a professionals de Benvingudes a l'escola...intercultural? del Colectivo Antiracista AICE.

Què farem, doncs? Algunes de les propostes demanen assumir que el sistema educatiu hauria de ser un dels fonaments d'aquest nou sistema que té en compte la petjada colonial, la coeducació, la interseccionalitat, la interculturalitat i el racisme. Per poder aconseguir aquestes fites, hem d'ampliar la mirada: assumir l'ADN colonial i els privilegis dels cossos blancs. Incidir en les estructures institucionals que dicten els temaris de les aules i fomentar que tot l'alumnat se senti representat tant en els continguts, com en l'estructura escolar i que senti també que l'escola és el seu espai. Per això és bàsic que les plantilles de docents reflecteixin la pluriversitat present en la nostra societat, en tots els seus eixos. Com també treballar la justícia restaurativa i cercles de paraula per poder treballar el dany, la no impunitat i la reparació del racisme en les aules, entre altres mesures.