Fem nostre el poder de la paraula

Des de sempre la paraula ha estat rellevant: ella és el principal recurs que ens connecta amb el món. Des d'ella transmetem la nostra energia vital, els nostres coneixements i els nostres sentiments en relació amb els altres.

Col·lectivament, és el recurs que fa avançar la societat. També és el recurs que l'emmalalteix, perquè la paraula és el recurs, les idees: els continguts els hi posem nosaltres des dels nostres valors, les nostres experiències i els nostres objectius personals, influenciats per les nostres emocions que participen en tots els processos. Com deia Henry Wallon, investigador de la intel·ligència humana: “l'estructuració del pensament no és possible sense la contribució de les emocions, i aquestes no es poden desenvolupar sense la interacció amb els altres”. Per tant, la paraula obeeix a aquestes tres dimensions.

Entrant en la perspectiva evolutiva social, hem arribat a la realitat actual de la mà de tres paradigmes: el primer va definir la societat de la informació i la comunicació en la qual un dels ingredients va ser “l'internet de les coses”. El segon va fer emergir la societat del coneixement, posant l'accent en la renovació de continguts de ràpida caducitat i la necessitat d'actualitzar-los i renovar-los constantment.

El tercer és en el qual transitem ara: és el de la intel·ligència artificial i la tecnologia digital. Els tres queden lligats transversalment mitjançant el poder de la paraula que els fa visibles i dona forma als continguts.

Sense paraula no hi ha evolució

Totes les veus expertes admeten que sense l'aportació de la paraula, és a dir del llenguatge, no hi hauria evolució. Per això la paraula té tant poder, cada vegada més. Sense la seva contribució, la capacitat de saber quedaria compromesa i estancada, es produiria el silenci social i entraríem en un procés involutiu. Les persones autistes són un exemple del bloqueig de la comunicació i de l'ús de la paraula. Per això estan en una posició d'aïllament emocional i cognitiu.

Atenent la transcendència d'aquest factor com l'instrument essencial i ineludible de progrés, ens hem de plantejar si hi donem la rellevància necessària en els plans d'estudi que pretenen capacitar les generacions joves perquè sàpiguen construir el futur. Personalment, penso que limitar el domini de la paraula, és a dir, del llenguatge, a una assignatura i poc més, és totalment insuficient. Necessitem convertir-la en el nucli de desenvolupament global. D'aquesta manera l'aprenentatge guanyaria força en tots els àmbits i crearíem itineraris de transformació molt potents.

Per posar un exemple d'aquesta influència, em permeto relatar un fet de quan jo era director d'una escola universitària empresarial adscrita a la Universitat Politècnica de Catalunya. L'informe PISA, de fa ja uns quants anys, indicava dues deficiències de coneixements en el nostre país: tenien baixa puntuació en llenguatge i matemàtiques. Vaig voler constatar quina interacció hi podia haver entre elles. Per esbrinar-ho, vaig passar a l'alumnat dels dos primers cursos de la carrera un test d'intel·ligència lògica. Els resultats d'aquestes ens va indicar que la mitjana era set sobre deu. En canvi, la mitjana de rendiment a les assignatures era de 5,7. A continuació, els vam aplicar un test de comprensió lingüística. El resultat va ser 4,5. Va quedar, per tant, demostrat que la variable que hi influïa era la deficiència en llenguatge. Vam desenvolupar un programa de reforç lingüístic addicional. El resultat va ser un increment de mig punt en la mitjana de rendiment i una disminució del 14% de suspensos en matemàtiques. Certament, la falta de comprensió dels enunciats dels exercicis impedia resoldre'ls correctament malgrat tenir la capacitat analítica per poder-ho fer. Voldria, per tant, donar alguns suggeriments de l'enfortiment de la comprensió lingüística.

Incrementar les pràctiques de lectura freqüent

En nens i nenes petites, els pares haurien de ser també els primers entrenadors en el domini de vocabulari. El llenguatge hauria de prioritzar, a través de jocs, contes i converses familiars. També haurien de reforçar el seu interès a llegir i a compartir la creació d'arguments imaginatius, mitjançant imatges diverses que utilitzaran com estímul.

Dins de l'escola, des de l'inici, l'enriquiment lingüístic hauria de formar part de la diversitat d'aprenentatges que corresponen d'acord amb l'edat. A mesura que s'avança en els nivells de formació, aquest factor ha de ser cuidat de manera preferent, més enllà de l'assignatura que correspongui: diversificar temàtiques escolars, generar converses i debats interessants amb esperit crític, escriure vivències i confrontar idees pròpies, intentant descobrir en què estem ben preparats i preparades i en què ens falta capacitat d'expressió. En els trams superiors, l'exigència d'un bon domini del llenguatge hauria de ser prioritari a qualsevol altra.

Tot això és important perquè la riquesa que dominem ens farà persones guanyadores en la dialèctica de la comunicació professional, que ocuparà més del 60% del temps de treball. En una societat tan competitiva dialècticament com l'actual, la capacitat de comunicació ben argumentada és en si mateix un factor d'èxit, però la seva deficiència comprometria un bon desenvolupament personal.

Considerant que es pot millorar en aquest sentit, siguem diligents en aprendre i ajudar a aprendre. Serà molt efectiu i gratificant per a la societat i les noves generacions.