La pandèmia que ha generat un canvi de paradigma educatiu

Algunes de nosaltres pensàvem (desitjàvem!) que aquest fos un curs diferent dels dos anteriors, que la mal anomenada “nova normalitat” s'establiria d'una forma permanent i equilibrada... Que equivocades estàvem!

Els centres educatius i les famílies han vist com els protocols canviaven segons la situació sanitària, l'alumnat no entenia algunes de les premisses (ni molts adults!) i la salut mental i social s'ha vist greument afectada. Nens i nenes amb por al test d'antígens “perquè no vull tenir el bitxo i no vull que la meva iaia es mori per culpa meva! Ahir la vaig abraçar sense mascareta”, diu un d’ells mentre plora desconsolat. Aquest és només un exemple, però en podríem posar dotzenes. Segur que molts dels que ens llegeixen han estat testimonis directes.

Així, considero que la paraula que actualment ens defineix millor és “desgast”, un desgast que implica cansament vital, tenir una visió negativa del futur a curt termini, entre altres efectes. Atenem a cert alumnat apàtic, sense esma ni ganes de fer res, ni tan sols les activitats més lúdiques i esportives. No veuen motiu per anar al centre educatiu (sobretot a secundària) i el nivell d'absentisme —així com l'abandonament escolar prematur— ha augmentat exponencialment, arribant a unes xifres preocupants. L'aïllament també forma part del nostre dia a dia: alumnes que es “refugien” a la biblioteca per evitar relacionar-se, habilitats relacionals que s'han vist afectades, pors que han aflorat o s'han intensificat...

Però no ens centrem en allò negatiu, d'això ja se'n carreguen els mitjans de comunicació, que ho mostren a tota hora. També hi ha bones notícies! Hi ha hagut un canvi de paradigma escolar, un canvi en la mirada del centre educatiu cap a les necessitats de l'alumnat que atenen durant moltes hores al llarg de la seva vida acadèmica. No només es tracta d'aprendre les capitals d'Àfrica o saber la taula de multiplicar del 7. No només cal insistir en les competències transversals sinó que hi ha un imaginari emocional que cal abordar de forma oberta i explícita.

I aquest canvi de paradigma no només s'observa en els mateixos centres, sinó que també ha definit la visió dels tècnics dels Ajuntaments, responsables, entre d'altres, dels Programes Educatius d'Entorn, que han fet una clara aposta per generar projectes i programes que procuren cuidar mentalment i psicològica a l'alumnat.

En aquest sentit, aquest curs han estat diferents centres educatius de Terrassa i Sabadell els que ens han demanat a Fundació Main tallers per treballar l'empatia, la cooperació, la gestió emocional, la motivació cap a aspectes acadèmics, la gestió de conflictes, l'autoestima, l'assetjament virtual... Res a veure amb les eternes fitxes de matemàtiques, els deures que angoixaven als alumnes per no poder-los acabar a temps o no tenir ningú a qui preguntar. Aspectes que afecten directament i de forma incisiva al nostre alumnat i que tenen conseqüències en el seu creixement personal i en el seu rendiment acadèmic.

Tots i totes tenim clar que si un/a alumne/a no es troba bé a nivell emocional, si està patint, si viu una situació de violència, si no sap si podrà tornar a casa perquè els han intentat desnonar un parell de cops, si no s'ha pogut acomiadar de familiars que han mort en els darrers mesos, si veuen patir als seus pares... No podran centrar-se en el dia a dia escolar. Els manquen eines de gestió emocional (i a nosaltres!) per poder fer front al que mai haguéssim pensat que ens podria succeir: una pandèmia mundial. Si el 43% dels adults afirma sentir-se emocionalment malament o molt malament... Com ho deuen viure els infants i adolescents, amb menys experiència vital?

Potser la causa que ha provocat aquest canvi de paradigma no és la més adient i molt menys desitjable, però hem après, hem entès, hem actuat i seguirem en aquesta línia per tal d'apoderar als nostres.