Sostenir el pes de la salut mental a les espatlles


Ens ocupa i ens preocupa, com a societat, la salut mental i el benestar emocional de la població, en especial de la població en situació de vulnerabilitat o en risc de desenvolupar una problemàtica de salut mental. Per fer-ho possible cal destinar recursos i serveis especialitats a l'abast de tothom. Venim parlant d'aquest fet gairebé des de l'inici de la pandèmia.   “”

Hem pogut arribar al consens, per què així ho hem observat, que la població adolescent, ara per ara, és qui més està manifestat l'impacte negatiu de la Covid-19 en la salut mental i emocional d'aquest grup d'edat i, per tant, ens hi aboquem. Al llarg d'aquests dos anys hem vist un augment considerable de trastorns alimentaris, insatisfacció dels adolescents amb la seva pròpia imatge corporal (no és un fet nou, però sí que és un fet que s'ha vist agreujat per l'exposició constant a xarxes socials que ens mostren cossos irreals i retocats amb tots els filtres disponibles a les apps), sentiment de soledat, aïllament social, addiccions a substàncies o pantalles, ús o abús dels jocs en línia, baixa tolerància a la frustració, trastorns de la conducta, depressió, ansietat, autolesions i ideació suïcida.

Però no podem oblidar que les problemàtiques de salut mental es van gestant durant els primers 25 anys de vida, i és a aproximadament cap als 14 anys que comencen a manifestar-se els símptomes relacionats amb els principals trastorns. Per tant, no podem oblidar que tenim un grup de població menor de 14 anys sobre el qual també impacta la pandèmia i que encara no mostra, o mostra poques, senyals de patiment emocional. I quan les manifesta no les interpretem com a senyals d'alerta sinó que busquem la manera ràpida i efectiva calmar la situació.

Si teniu infants a càrrec o treballeu amb ells podeu haver observat els canvis que s'han anat produint en el seu estat d'ànim al llarg d'aquests dos anys: augment de la ràbia, la tristesa o la por, canvis anímics extrems, pèrdua de ganes de jugar o d'estar amb el grup, augment del temps destinat a les pantalles, irritabilitat, preocupació, estat d'alerta... En definitiva, dificultat per gestionar la intensitat emocional que portem vivint aquests dos anys. No podem oblidar que també hem de posar la mirada en l'atenció i prevenció de les problemàtiques de salut mental en edats més primerenques. Doncs la tasca preventiva pot ajudar, en gran mesura, a reduir la possibilitat de desenvolupar un trastorn a l'adolescència.

Escolto diàriament les preocupacions i neguits de famílies amb fills a càrrec i professionals que treballen amb infància i adolescència. Se senten desorientats davant el malestar emocional que observen a casa i a l'escola. Busquen assessorament, orientació, formació i eines. Busquen recursos, serveis i professionals que els atenguin i els ajudin. Els recursos i serveis disponibles per atendre la salut mental dels infants i adolescents són limitats i no sempre poden donar resposta amb la immediatesa i intensitat necessària ni amb la periodicitat que voldrien els professionals que els atenen i les seves famílies.

I em pregunto: realment ens ocupa i ens preocupa, com a societat, la salut mental i el benestar emocional de la població? I més enllà de la preocupació, què estem fent per promoure el benestar emocional i millorar gestió de tot el que es cou dins algú que pateix?

Els símptomes associats a les principals problemàtiques de salut mental adolescent són la manifestació visible d'un malestar emocional que la persona no sap o no pot gestionar: tristesa, baixa autoestima, desesperança, identitat i expressió sexual o de gènere, assetjament escolar, conflictes entre iguals, conflictes familiars, pèrdues emocionals, dols no resolts, abusos físics i/o sexuals. El símptoma és l'única manera que la persona ha trobat per expressar i calmar allò que li està passant i allò que està sentint. Probablement, perquè no ha pogut aprendre a fer-ho d'una altra manera, segurament perquè ningú li ha ensenyat a expressar el que sent amb llibertat i sense sentir-se jutjada, etiquetada o assenyalada.

Si ens ocupa i ens preocupa la salut mental de la població cal destinar temps i recursos a la prevenció primària: formant famílies i professionals en la gestió i expressió emocional, educant infants i joves en l'expressió sana de les emocions i promovent i potenciant factors de protecció (autoestima, autoconcepte, sentit crític, comunicació no violenta...). Cal implementar programes de prevenció secundària que atenguin l'especificitat dels senyals d'alerta detectades en la població que ja comença a estar situació de risc, perquè si som capaços d'atendre aquest malestar quan comença a enquistar-se i transformar-se en un problema de salut mental podem arribar a temps evitant tractaments perllongats i sovint estigmatitzants. I quan no hem arribat a temps o l'adolescent necessita un acompanyament específic cal que tingui a l'abast recursos i serveis d'atenció especialitzada en salut mental infantil i adolescent en la intensitat, periodicitat i proximitat necessàries.

Perquè quan un membre de la família desenvolupa un trastorn mental, cau el pes del món sencer sobre les espatlles de la família. I no hi ha família que pugui sostenir aquest pes sense la xarxa de prevenció, atenció i suport necessària.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article