Silenci… el seu efecte de canvi

Vivim en una societat en què el soroll i les xerrades entre humans les trobem per tot arreu, fins i tot quan vas al camp en cerca d'una mica de tranquil·litat i serenor... sembla que el soroll o les paraules et persegueixin...

Els humans hem desenvolupat el llenguatge verbal com un element més de la nostra comunicació (aspecte fantàstic sens dubte), però la resta d'animals utilitzen més altres tipus de comunicació basada en el silenci, per exemple, el llenguatge no verbal o la comunicació química. Aquest aspecte en la nostra relació amb els gossos sovint se'ns oblida i els hi expliquem la nostra vida sabent que mai li podran dir a ningú, com si fossin els nostres confidents... Ai si algun dia poguessin parlar, més d'un i d'una s'omplirien de vergonya, però bé, això és una altra qüestió. Tornem a la reflexió sobre el silenci.

Els sorolls i les xerrameques “verborreiques“ ajuden a calmar moltes ansietats i inseguretats en les relacions humanes, però alhora impedeixen que ens adonem de la gran oportunitat que tenim davant nostre, que és la de poder fer-nos conscients i enfrontar-nos a la situació que ens incomoda d'una manera que ens ajudi a identificar que sentim en aquell precís instant i reflexionar sobre per què ens estem sentint d'aquella manera en aquell moment.

Amb els gossos fem alguna cosa semblant. Els humans tenim el costum de parlar en moments crítics que podrien donar una oportunitat molt bona per treballar una dificultat concreta que tingui el gos, però que el fet de parlar-li justament en aquell moment contribueix a afegir un “soroll” extra (per si no hi hagués suficients en un entorn urbà), que dificulta que d'aquella situació que està vivint el gos en pugui treure un aprenentatge significatiu.

El silenci com a eina i acció educativa amb els gossos, però també entre humans, és d'un valor incalculable que sovint acostumem a tapar amb paraules i sorolls que dificulten la comprensió del moment present o la posterior reflexió. És tan important el silenci com a eina educativa i terapèutica amb els gossos com ho és amb els humans. Entre altres qüestions, donar l'oportunitat a què es produeixin dos elements claus en l'aprenentatge, un és l'observació i l'altre la reflexió.

L'observació ens permet estar més connectats amb allò què està passant en el mateix moment i la reflexió ens porta a obtenir les conclusions d'allò que s'ha percebut. Tot això contribueix a l'empoderament a través del desenvolupament d'un criteri propi i dels recursos personals que aniran donant forma a la personalitat del gos i a les seves capacitats i habilitats per fer front cada vegada amb més recursos propis a les dificultats i problemàtiques que presenti en el moment. El silenci fa créixer cap en dins i cap en fora.