Relacions tòxiques a l’adolescència

Hauria d'haver seguit amb la segona part de l'article anterior “Actituds destructives a l'adolescència”, però ahir va ser 14 de febrer i no podria imaginar una data millor per parlar d'aquest tema. Durant els deu anys que vam fer el taller de “Com aprendre a lligar” i “Espai noia” a l'Espai Jove, vaig accedir a la intimitat de les relacions entre adolescents. Malauradament, les parts tòxiques d'aquestes, no han variat des de llavors, segons les observacions a la meva consulta.

Han sorgit noves pràctiques, desconegudes per la meva generació (soc del 1974) que ni tan sols ens imaginem fins a on arriben: l'assetjament i control per les xarxes socials i el mòbil. Si afegim la influència de les cançons de moda, el model patriarcal i la socialització en l'amor romàntic tenim una bomba molt perillosa que fa que algunes persones joves tinguin certes creences arriscades:

  • Dins de la relació entra poder-nos pegar (l'un a l'altre) alguna vegada.
  • Si està gelós/sa és perquè m'estima, i com més gelosia tingui, més gran és el seu amor.
  • Si envio un WhatsApp, m'ha de contestar (i jo també) de seguida i si em llegeix i no em contesta em puc enfadar i muntar un pollo enorme.
  • És normal controlar tots els moviments i comentaris mitjançant les xarxes socials dins de la parella.
  • Deixo de banda tot el meu cercle i ens tanquem en la nostra relació.
  • Sense adonar-me, em torno totalment dependent de tu i això és la màxima de l'amor.

L'amor mou muntanyes, amb l'amor tot s'hi pot, morir d'amor, soc tot teu, et protegeixo i soc el teu salvador. La literatura n'està plena d'aquestes idees i les mamem des de ben petites, i no vull deixar d'esmentar que a més a més segueix un model heteronormatiu patriarcal, perquè als contes tradicionals, l'amor entre persones del mateix gènere, no existeix.

El príncep blau, fort salvador, que gràcies a ell, i que l'ha escollit, la Blancaneu, la Ventafocs i totes les figures femenines viuran felices per sempre formant una taronja sencera i després una gran família de les que elles en tindran cura. No estic dient res de nou, ho sé, però m'agradaria que entenguéssim que dins de les relacions a l'adolescència hi ha una confusió enorme entre: amor i desig, sexe i pornografia, control i possessió amb estima, la intimitat amb una relació, l'enamorament amb l'amor i la fi de l'enamorament amb la fi de la relació, tenir parella amb aïllament o fins i tot desaparèixer, i les relacions de parella amb l'exclusivitat.

Hom podria pensar que és cosa de criatures, però les primeres experiències en les relacions d'amor o sexuals són molt més importants del que pensem a l'hora de construir la identitat. Tenen un pes molt gran sobre l'autoestima i marquen el camí de la que podria ser una de les parts amb més pes de la vida de la majora de les persones: les relacions humanes.

Què podem fer?

Seleccionar les pel·lícules, sèries i llibres que miren durant d'infància i després deixar-los triar, però acompanyar-los per poder denotar els punts d'amor tòxic que observem, amb mesura.

Observar. Està més pendent del telèfon? S'enfada si no li contesta de seguida? Ha deixat de veure el seu cercle d'amistats habitual? Vol deixar els extraescolars? Com es relaciona amb la parella a casa?

Escoltar. Com descriu la seva relació? Relata grans discussions i després fantàstiques reconciliacions? Com defineix les relacions de parella? Quina opinió té de les relacions tòxiques de les sèries o pel·lícules?

Aprendre. No està de més estar al dia. Hi ha tallers, llibres, xerrades entorn de les relacions tòxiques per mares, pares i joves que estan a l'abast. Normalment, podeu trobar informació als espais per joves de la vostra ciutat o poble i evidentment a les xarxes. Som moltes les professionals que ens dediquem a treballar amb profunditat aquest tema.

Parlar. És important que entenguin que les relacions no tenen una sola forma i una norma establerta. Les relacions es construeixen entre les persones que en formen part i les normes s'escriuen sobre la marxa en funció del que volen (i no volen) les dues parts.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article