Volant sense Freud


Ja fa més d’un segle que Freud va revolucionar la societat europea i americana presentant-nos els/les infants com a individus amb sexualitat pròpia; una sexualitat infantil, del desenvolupament de la qual dependrà, en gran mesura, la vivència de la sexualitat en l’edat adulta.

L’estudi de la sexualitat durant l’etapa de la infantesa ha donat pas a l’estudi del desenvolupament sexual afectiu de l’ésser humà durant tot el seu cicle vital, i una cosa ha quedat clara: de sexualitat en tenim des que naixem i fins al moment en què morim, amb totes les seves implicacions. Implicacions que ens condueixen a considerar l’ésser humà com un ésser que cerca el seu propi plaer (i per extensió el dels altres) de manera innata. I la recerca del plaer passa també pel sexe. I encara que aquestes teories estan àmpliament acceptades i contrastades, nosaltres ens dediquem a jugar al “retalla i enganxa” i a reinterpretar-les segons la nostra moralitat individual.

Més de 100 anys també han passat des que el primer avió va aconseguir enlairar-se per primera vegada. D’aleshores ençà s’han aconseguit avions cada cop més grans, més ràpids i, tot i les polítiques econòmiques de les actuals low-costs, més còmodes. No obstant això, no s’ha vist mai cap passatger o passatgera fent un tomb per les ales per treure un o dos dels quatre reactors de l’avió perquè la seva moral individual pensa que així volarà millor. Ningú no ho fa i, si algú ho intentés, cap persona de l’avió li ho permetria. Ningú no ho permetria perquè tots sabem que negar una evidència té les seves conseqüències. Negar que treure dos dels quatre reactors d’un avió n’afecta la qualitat del vol té les seves conseqüències. Negar que l’adolescent té sexualitat i que la seva vivència pot passar pel sexe, també.

Des de fa 15 anys SIDA STUDI realitza tallers d’educació sexual entre els i les joves amb la finalitat de promoure una vivència de la sexualitat tan saludable com sigui possible. Amb l’objectiu de millorar aquests tallers i conèixer millor la mostra de participants que hi assisteixen, SIDA STUDI realitza una avaluació científica anual. Segons els resultats obtinguts en la darrera avaluació realitzada el passat mes de juny sobre els tallers impartits durant el curs 2009 – 2010, dos de cada deu alumnes de 3r d’ESO ja han mantingut relacions sexuals que inclouen el coit (amb una o diverses persones). La mostra estava formada per 527 joves d’entre 14 i 19 anys que es trobaven escolaritzats/ades en els 8 centres educatius participants, i cursaven, la majoria d’ells i elles, 3r i 4t d’ESO.

Tornant al nostre avió, aquí teniu el nostre primer reactor: segons el nostre estudi, part dels/les adolescents de 3r d’ESO (14 i 15 anys) tenen o han tingut relacions sexuals que inclouen el coit abans d’haver assistit als tallers sobre sexualitat que SIDA STUDI realitza.

I quin seria el segon reactor?: Els/les adolescents assumeixen conductes de risc davant del VIH quan realitzen el coit. Una de cada dues persones de la nostra mostra que havia practicat el coit ho havia fet assumint el risc esmentat. Segons el nostre estudi, el 22,8% dels/les adolescents participants que van assistir als tallers “Prevenir per gaudir”, que aquesta entitat imparteix, haurien practicat ja el coit amb almenys una o més persones. D’aquest percentatge, un 46,2% no estaria fent servir sempre el preservatiu com a mètode de prevenció d’ITS.

Evidentment, si retirem dos dels quatre reactors del nostre avió, l’invent volarà. En el terreny de la prevenció, si neguem la teoria de Freud, si neguem que la sexualitat es té des que naixem, que l’aprenentatge sobre la sexualitat de l’adolescent passa pel sexe i que, segons sabem ara, no només es practica sinó que es fa assumint riscos, el nostre pla de prevenció funcionarà. Però, a quin preu? Efectivament, el vol no arribarà a tota l’altura a què podria arribar.

Si dos de cada deu alumnes de 3r d’ESO ja han practicat el coit assumint gran part dels conductes de risc davant del VIH, només hi ha una cosa que es pot concloure: l’avió de la prevenció arriba amb retard a les classes.

Ens agradi o no, el desenvolupament sexual és un procediment innat en l’ésser humà que té el seu reflex a les aules. Negar-ho o no és decisió nostra, però assumir-ne les conseqüències, el nostre deure.

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article