L’increment de l’SMI, una eina de doble fil

Ja ho hem repetit en diverses ocasions durant els darrers anys. També des de les pàgines del Social.cat. Els increments del Salari Mínim Interprofessional (SMI) són una bona política per a combatre la pobresa laboral i promoure el treball decent, però per als col·lectius amb especials dificultats per a trobar feina aquests increments poden suposar un fre per al manteniment i la creació d'ocupació, si no van acompanyats dels suports adequats.

Des d'aquest punt de vista, les darreres dades de l'INE són francament dolentes per a les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament. Tot i que ens trobem en un context de creixement generalitzat de l'ocupació i de reducció de les taxes d'atur per al conjunt de la població i, singularment, per a les persones amb discapacitat, les dades no són bones per a les persones amb discapacitat intel·lectual. Les taxes d'activitat i ocupació disminueixen en 2 i 2,8 punts respectivament. Menys persones treballant i més persones buscant feina entre aquelles que ja arrossegaven amb anterioritat les taxes d'activitat i d'ocupació més baixes d'entre el conjunt de la població en edat de treballar. Caldria ser molt audaç per atribuir aquests mals resultats als increments de l'SMI d'aquests darrers anys, però també és veritat que no s'ha dut a terme cap avaluació rigorosa dels impactes d'aquests augments entre el nostre col·lectiu. Convindria que es fes.

En qualsevol cas, la política per a la creació i el manteniment de l'ocupació de les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament necessita nous i més robustos instruments si el que realment es vol és garantir el dret al treball, tal com es proclama a l'article 27 de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada per Nacions Unides. No és una qüestió fàcil i, encara menys, en un context de creixent automatització dels processos productius i el seu impacte en l'ocupació. I, pel que fa a la creació de les condicions per a poder tenir una feina, és evident que les administracions competents en tenen la principal responsabilitat. Tenim alguns dèficits greus.

D'entrada, la política per al manteniment i la creació d'ocupació per a les persones amb discapacitat està sotmesa a disponibilitat pressupostària, amb tots els límits que aquest jet implica. D'altra banda, el finançament que el Ministeri de Treball assigna a les polítiques d'ocupació, el qual és gestionat per les comunitats autònomes, no té un caràcter finalista, ni unes quanties mínimes assignades per a l'àmbit de la discapacitat. Aquest és un greu problema, que té conseqüències en les polítiques que es desenvolupen a Catalunya i que ens afecta directament.

En el camp del treball protegit, per exemple, ja fa més de deu anys que la Generalitat no incentiva la creació de nous llocs de treball. I, enguany, haurem de continuar sent exigents per garantir que les subvencions salarials per al manteniment de l'ocupació siguin, com a mínim, aquelles que contempla la regulació estatal (55% de l'SMI per a les persones amb especials dificultats i 60% si, a més, són dones o més grans de 45 anys). No hi ha cabuda per excuses.

Però els increments de l'SMI i les dades d'ocupació evidencien que ens cal incrementar els ajuts pel manteniment de l'ocupació en els Centres Especial de Treball; posar en marxa incentius per a la creació de nova ocupació, tant en el mercat ordinari com en el treball protegit; incrementar els ajuts al treball amb suport; permetre la compatibilitat entre la feina remunerada i les prestacions econòmiques de caràcter assistencial; i reforçar les polítiques de formació, en especial les de formació dual. I, evidentment, cal assignar recursos dels Next Generation per a modernitzar les estructures productives del sector de la discapacitat intel·lectual.

Les persones amb discapacitat intel·lectual o del desenvolupament, i el conjunt de les persones que la normativa defineix com d'especials dificultats d'inserció laboral, necessiten urgentment mesures per a garantir el seu dret al treball.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article