D’efemèrides i recordatoris

L'espai físic en el qual existim és un lloc estrany i alhora fascinant. En procés de canvi perpetu, ens afecta causalment i al seu torn podem intervenir també sobre ell, encara que no sempre com voldríem.

L'espai físic, no obstant això, no és pas atemporal. L'espai, que ve puntuat de “coses”, “objectes”, “éssers” i “interaccions”, apareix també marcat per “moments especials”, “records”, “expectatives de futur” i tants altres esdeveniments temporals. En fi, que com va dir Heràclit en el seu moment, “no ens banyem dues vegades en un mateix riu”. Ja que no sols som llera de riu, som també l'aigua que flueix en ella.

Però aquest riu que baixa, aquest riu que som, és molt especial: està format de records, expectatives, somnis i desitjos. És per això que les nostres agendes i calendaris, estan pautades d'uns certs moments rellevants, especials, diferents dels altres. Parafrasejant al més petit de la família, periòdicament hem de preguntar-nos “què fa aquesta nit diferent de les altres nits?”.

Doncs bé, d'entre aquestes efemèrides que pauten els nostres calendaris i quotidianitats, recentment han aparegut dos moments o efemèrides importants en el calendari de febrer: el “Dia Internacional de la nena i la dona en la ciència” i el “Mes de la Història Negra” (Black History Month). Aquest últim se celebra durant tot un mes en diversos països per a donar a conèixer referents i activitats rellevants de la comunitat afrodescendent, promovent activitats culturals i lúdiques per a visibilitzar el seu rol com a actors socials en la història i la seva rellevància en les nostres societats malgrat que han estat històricament invisibilitzats. També l'efemèride serveix per a rememorar el terrible mercadeig esclavista, la imposició colonial i la segregació racial que van sofrir els seus avantpassats i, per tant, la corresponsabilitat que tenen els nostres estats i societats en aquestes terribles accions passades i de conseqüències encara presents.

Per què aquests dies són rellevants? Què els distingeix dels altres? Per què els destaquem (o hauríem de fer-ho) d'entre altres possibles esdeveniments que valoren la nostra existència? Per què no obviar-los, com tantes coses que s'obvien en el dia a dia de les nostres agendes atrafegades?

Encara que a risc de vulgaritzar a Sartre, tal vegada ens resulti útil recordar aquella frase seva de “l'existència precedeix a l'essència”. O dit d'una altra manera, som el que anem sent a mesura que prenem decisions sobre com volem ser. No som una cosa acabada, sinó que ens anem construint pel camí. Per això, fer entrar, entre les moltes efemèrides, un “Mes de la història negra” i un “Dia Internacional de les nenes i dones en la ciència” ens indica que alguna cosa de nosaltres ha de revisar-se. Revisar-se per a fer diferent quelcom que s'ha anat produint fins ara en les nostres societats: biaixos de gènere i pràctiques d'exclusió o d'herència colonial que encara predominen en institucions, actituds, textos i imatges de ciència, per exemple. Hem de reconèixer també que la nostra manera de fer història, a partir d'ara, hauria d'estar orientada pels judicis que fem a l'hora de fer història del passat, present i futur: passant del History predominant a la seva desconstrucció crítica per a tenir en compte el Herstory que tant s'ha ignorat. O passant de la història del cos colonial blanc, al seu propi qüestionament, per a acostar-se a la mirada, experiències i veus de la història del cos colonitzat negre.

Ens agradaria que aquestes efemèrides, o altres per l'estil, no s'haguessin de rememorar en un dia assenyalat, ja que això significaria la total normalitat de les nostres societats. Significaria que cada dia seria un dia de la nena i la dona en la ciència i cada mes, un mes de la comunitat afrodescendent, on la celebració de la igualtat, l'equitat, la fraternitat i la diversitat fossin el pa de cada dia, i no unes petites engrunes que apareixen en dates assenyalades del nostre calendari i gairebé que semblaria que per caritat.

Cal tenir en compte, això no obstant, que els humans som animals de costums i aquesta celebració quotidiana de la igualtat, l'equitat, la fraternitat i la diversitat, per mal que ens pesi, de moment no sembla que vagi a succeir immediatament motu proprio. Per això, en cadascuna d'aquestes efemèrides on se celebren tals valors, ens queda encara molta feina per fer per a divulgar-les i impulsar-les, però sense banalitzar-les amb un simple vernís decoratiu i autoindulgent.

Potser en generacions esdevenidores comencin a succeir canvis. Però fins que això no arribi, és molt sa que hi hagi efemèrides que ens vagin reconeixent la importància de visibilitzar aquestes diferències i desigualtats, de lluitar per una igualtat real (no simulada, no simbòlica) entre dones i homes i nenes i nens, així com entre comunitats humanes diverses. Cal continuar recuperant, desconstruint i reconstruint la nostra memòria col·lectiva de fets passats, de profunda injustícia, com el sexisme i el racisme institucional i quotidià, i fins a atroços, com el nostre passat esclavista i altres tantes pràctiques plenes d'injustícies, que no haurien de tornar a repetir-se i que, no obstant això, encara continuen succeint, en alguna de les seves formes o derivats.

Afegim que: El dia que s'envia aquest article per publicació aprenem que és també el “Dia Internacional de la síndrome d'Asperger”, una altra fita per continuar conscienciant i aprenent sobre la importància de la convivència i la inclusió en les nostres societats plurals.