Condicions laborals dels professionals sota el conveni d’acció social


El conveni d'acció social amb infants, joves, famílies i d'altres en situació de risc, afecta unes 10.000 persones treballadores que presten els seus serveis en empreses que gestionen una àmplia gamma de serveis, majoritàriament serveis socials externalitzats de les diferents administracions (CRAE, CREI, Centres d'acollida, centres oberts per a nens i adolescents en risc d'exclusió, pisos assistits, educadors de medi obert, centres d'atenció a persones sense llar, serveis d'acollida per a dones maltractades, servei d'urgències socials, serveis per a refugiats i persones immigrants...).

Aquest conveni va néixer de la necessitat de regular la part externalitzada del sector de serveis socials, que estava en mans de les empreses que aplicaven sous i condicions diferents en funció dels serveis. La complexitat de l'àmbit funcional del conveni radica, principalment, en el fet que una part d'aquests serveis venen determinats per la cartera de serveis socials (per tant, son fons garantits) i depenen de diferents administracions (tant l'administració local com de diferents departaments de la Generalitat o de l'Estat).

Som uns professionals altament qualificats, amb una convicció forta d'ajuda i acompanyament a l'altre, amb una capacitat empàtica i resolutiva i amb un gran potencial en la lluita sindical, però amb poca implantació a les empreses i entitats. La majoria dels professionals no es veuen jubilant-se al sector, ni es veuen creixent professionalment dintre d'ell. Alguns fa 15 anys que estan en un mateix servei, però han passat per 3 empreses diferents. No hi ha sensació de pertinença a l'empresa: un gran percentatge acaben marxant per anar a treballar al sector públic (amb uns salaris un 30% superior per les mateixes tasques) o quan veuen qui hi ha darrere d'aquest món social, prefereixen directament canviar de sector.

Treballar festius, caps de setmana, més de 12h de torn, estar disponibles… no està pagat, per molta vocació que tinguem. Arriba un punt, quan li afegeixes l’estrès emocional, les agressions, la sobrecàrrega de feina, la burocràcia, que veus que  l’esgotament físic i mental no compensa la feina amb aquestes condicions laborals precàries.

Aquestes condicions són conseqüència directa de la privatització dels serveis socials, superior al 90% dels recursos, i de l'afany mercantilista de la majoria de les empreses que gestionen aquesta privatització. Ens trobem amb professionals de primera (els que depenen directament de les diferents administracions: funcionaris i personal laboral) i professionals de segona (els contractats per les empreses del tercer sector social i als quals s'apliquen les condicions del conveni). Tot i executar tasques i treballs iguals, les condicions laborals (retributives i no retributives) són molt diferents, trencant el principi de "mateix treball, mateix salari". Per a CCOO i UGT, el nostre objectiu per aquest conveni és, i ha sigut sempre, acostar-nos al màxim a les condicions laborals de les persones treballadores del sector públic per poder dignificar la nostra professió. "Igual treball, igual condicions laborals".

Les administracions (estatal, autonòmica i local) han de jugar un paper fonamental en l'equiparació de les condicions laborals i salarials del personal i, això, implica dotar pressupostàriament el Pla Estratègic de Serveis Socials, 2021-2024 i el Pla de millora del sistema d'atenció a infants i joves, i les famílies, en situació de vulnerabilitat, 2021-2024. No assumir aquest paper denotaria la irresponsabilitat de les administracions que esdevindran còmplices de la precarietat laboral i la mercantilització de l'exclusió social i la pobresa. Les administracions han de garantir un model de serveis socials públics i de qualitat, eliminant els intermediaris que actuïn des de la lògica del mercat i sense respectar els drets dels treballadors i treballadores.

Però ara per ara, el principal problema és qui tenim assegut en la taula de negociació del conveni: la patronal, La Confederació, que amb la seva actitud tramposa, mostra la seva incompetència per arribar a acords sense el beneplàcit de les administracions. És incapaç de fer valer davant aquestes que els acords sobre les condicions laborals del sector es prenen al si de la comissió negociadora i que aquestes condicions (salarials i no salarials) han de ser respectades a les licitacions públiques, els concursos, els concerts i qualsevol altra via d'adjudicació de serveis. La patronal, en definitiva, fa desistiment de funcions i trasllada a l'administració la responsabilitat de les millores de les condicions laborals i amb aquesta actitud està condemnant a la precarietat laboral els treballadors i treballadores (educadores socials, psicòlegs, pedagogs, integradors socials...) del nostre sector.

La manca de respostes de l'administració davant les situacions derivades per les dificultats d'atenció als usuaris i usuàries (com l'augment significatiu de les agressions que patim les persones treballadores) juntament amb la congelació salarial, està provocant que progressivament les condicions laborals de les persones treballadores vagin empitjorant cada vegada més, suposant un augment en la càrrega de treball i els riscos psicosocials dels i les professionals i, en conseqüència, es produeixen baixes laborals o canvis de lloc de treball (a altres sectors laborals diferents o cap a l'administració pública).

La part sindical no ens conformem amb el fet que la patronal i l'administració verbalitzin que veurien lògic que milloressin les nostres condicions laborals si hi hagués pressupost econòmic per a això. Volem que assumeixin la seva responsabilitat amb les persones treballadores i que dignifiquin amb millores salarials i socials les nostres professions en un nou conveni més digne per al nostre sector d'acció social. Un conveni on es vegi reflectit la professionalitat del sector, amb una classificació professional desenvolupada en concordança i amb millores significatives tants salarials com socials.

Des de CCOO i UGT pensem que hi ha perversitat en el fet de bloquejar la negociació fins que l'administració no faci augment pressupostari, utilitzant l'argument que és el Govern qui retalla les partides socials per justificar que no es poden fer avenços en la negociació col·lectiva, i alhora reivindicar més recursos públics per fer les empreses viables econòmicament sense permetre que cap benefici reverteixi en una millora de les condicions de treball.

L'única proposta de la patronal és que “anem plegats a demanar diners a l'administració”, però nosaltres ja hem deixat clar que no ho farem a canvi de res i que no volem esperar la seva almoina. Els qui han d'assumir el risc són les empreses. Les persones treballadores ja no volem ser les que perdem.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Educador social emprenyat Al Vallès
1.
Totalment d'acord amb el què diu a l'article, i que la "crida" de la patronal a exigir plegats més recursos és una trampa d'aquesta (i una presa de pèl pel conjunt de treballadores i treballadors).
Això si, des dels dos sindicats que seuen a la taula negociadora, cal més pressió, més mobilització i per què no, la convocatòria d'una vaga al tercer sector, perquè si som essencials (com s'omple la boca a dir la patronal), potser una vaga els fa moure les cadires i així mouen el cul d'una punyetera vegada.
  • 4
  • 0

Comenta aquest article