Incorporar els sabers de les supervivents de tràfic per garantir-ne la recuperació

El tràfic d'éssers humans és un delicte que atenta greument contra els drets i llibertats de les persones que en són víctimes, majoritàriament, dones i nenes. A l'Estat Espanyol, l'any 2019, l'informe del CITCO1 registrava 542 víctimes de tràfic. Magnitud molt major segons les dades facilitades per organitzacions especialitzades.

Les seqüeles del tràfic poden ser moltes i molt variades, influenciades per factors socials, culturals, personals, econòmics, entre d'altres. Així i tot, no és poc freqüent que, causat pel trauma viscut, les supervivents que accedeixen als serveis d'atenció manifestin dificultats a l'hora d'establir relacions interpersonals. Relacions que s'espera tinguin lloc des d'un imaginari concret, que obvia no només les conseqüències del trauma, sinó les diferències culturals, lingüístiques, socioeconòmiques existents. Tot un conjunt de supòsits que, quan no es compleixen, esdevenen trava per a l'accés als drets que han estat vulnerats.

Adormir-se en una reunió, no recordar el que s'ha acordat, mostrar desconfiança, canvis d'humor, perspicàcia, acumulació de productes de primera necessitat, són algunes de les situacions que freqüentment identifiquem en supervivents de tràfic ateses. Situacions que, en nombroses ocasions, són interpretades erròniament i rebudes des d'un prisma amb reticències, desconfiança i judici a l'altra per part de professionals socials, educatives, jurídiques, sanitàries. Judici que porta, en moltes ocasions a dubtar de les seves experiències, vivències i demandes, i que implica qüestionar, confrontar, exigir abans que escoltar, acollir, acompanyar, assessorar.
Quan una persona accedeix als serveis de les administracions públiques i organitzacions del tercer sector, sovint ho fa en una situació d'extrema vulnerabilitat. Situació que, no poc freqüentment, es veu intensificada en el seu pas pel sistema burocratitzat, paternalista, racista i revictimitzant. A l'hora de recórrer-hi per cobrir les seves necessitats bàsiques i acompanyament a serveis d'atenció són moltes les víctimes que manifesten sentir-se jutjades, excloses, qüestionades, discriminades.

La desconfiança cap als serveis existents acostuma a posar-se en el centre, com a justificació dels reptes pendents per una atenció més conscient de les necessitats de cada dona supervivent d'aquesta violència. Però és també la manca de formació específica, la saturació dels serveis, l'extrema burocràcia, el desconeixement general dels recursos disponibles, els idearis racistes i masclistes, la precarització del sistema, l'aïllament i la manca de xarxa, la por a les represàlies, el que sovint extrema la dificultat en l'accés i el recel cap al sistema. Sistema que habitualment dissenya i implementa respostes sense posar en el centre les experiències, competències i vivències de les persones ateses.

Amb la intenció d'enfortir l'acompanyament realitzat, i amb la voluntat de revertir els nombrosos reptes identificats, el projecte SISA, cofinançat per la UE i implementat a Catalunya per la Fundació Surt, va un pas més enllà i posa en valor els coneixements i sabers de supervivents de tràfic nodrint l'acompanyament dels serveis especialitzats.

Formar i incorporar dues supervivents de tràfic a l'equip, no només contribueix a enfortir l'acompanyament a les supervivents ateses, sinó que ens ajuda a repensar des d'on construïm allò que fem. Les dues supervivents involucrades suposen models positius i de referència per a la resta de dones ateses. Faciliten l'establiment de vincles i ajuden a expandir les seves xarxes socials i d'oci. Ofereixen un acompanyament més pràctic i basat en les seves pròpies vivències, que complementen els sabers i saber fer dels serveis especialitzats.

L'experiència pilot d'incorporar supervivents de tràfic a l'equip, aporta a les dones una visió més real i vivencial del que suposa accedir a l'administració pública, al sistema formatiu, al mercat laboral, al sistema sanitari, als recursos comunitaris, entre d'altres. Esdevé una relació de suport mutu, de sororitat, enfront de les múltiples traves i discriminacions que dificulten els seus processos de recuperació i autonomia.

Incorporar els sabers de les persones que acompanyem, ens obliga a repensar la nostra pròpia figura com a professionals, i escoltar i atendre les demandes i necessitats de les persones ateses. Atenció que és responsabilitat de totes qüestionar, revisar i desaprendre, incorporant sabers que, de no ser-hi, cristal·litzen en desigualtats i dificulten garantir els drets per la plena recuperació de les supervivents d'aquesta experiència de violència.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article