El postureig social

Tots hem participat en algun moment d'un cert postureig. Ens hem deixat seduir per un company o companya que amb un mòbil a les mans ens ha animat a fer una postura forçada en un escenari triat. Quan ens hem vist a Instagram o Facebook, ens ha fet gràcia i hem trobat que no quedàvem tan malament.

El terme postureig té el seu origen en l'anglès poser (posador) i el van començar a utilitzar les tribus urbanes per nomenar aquells que els imitaven en l'estètica, gustos musicals i valors. En una actitud artificial. Fingint allò que no eren.

Però ja sabem la gran capacitat que tenen els models de consum per integrar-ho tot i convertir-ho en noves modes. Actualment, el postureig forma part de la nostra relació amb el món. Sobretot en l'univers de les xarxes socials. Tothom s'esforça a donar una determinada imatge amb relació a allò que creiem que esperen de nosaltres. O el que ens agradaria que creguessin de nosaltres.

El postureig busca que et vegi com més gent millor en aquesta actitud. Primer va aparèixer en els espais d'oci, però cada cop més, també el trobem en altres espais. En el camp social, sense anar més lluny. Veiem un creixement d'imatges llençades des d'empreses de diferents sectors que veuen en aquest espai, un camp de millora de la seva imatge i presència social. Activen sistemes per vincular la mateixa activitat amb valors socials. Busquen la seva porció de postureig social. Es tracta d'una estratègia en la qual vinculen una preocupació social amb la mateixa activitat. Ho fan a través d'una imatge ben triada i amb un text que referma la seva responsabilitat social.

La parella de ball del postureig és el Like √. Permet comptar el nivell d'aprovació social per la quantitat de “M'agrada” que es rep. Organitzacions de tota mena i algunes amb valors socials discutibles, busquen alinear-se amb la sostenibilitat, la solidaritat o el compromís social. En aquesta cursa, la resta d'organitzacions, senten qüestionades la seva pròpia imatge i corren també a buscar la seva quota de realitat fictícia. El postureo crida al postureo i obre la porta a què sigui utilitzat per blanquejar actituds gens compromeses amb els valors socials que anuncien.
Mentrestant, ens entretenen bombardejant-nos amb imatges seductores i la demanda que els hi fem un Like . Però en el fons, deixa al descobert, la manca de sentit fora de guanyar una quota d'imatge social.

Es copia l'estètica però no l'ètica. La lògica del compromís i de la transformació de la realitat passa a segon terme. N'hi ha prou amb semblar-ho, amb dir-ho, amb fer-se la foto oportuna i penjar-la a les xarxes per generar una realitat que no és, i que només busca, la nostra aprovació fàcil. Sense més examen, sense més criteri. Busca el nostre Like i fer-nos creure que així, també nosaltres, haurem complert amb la nostra quota de solidaritat.