El treball en la dimensió política del tercer sector

Totes les professions tenen dimensió política. També les del camp social. La dimensió política de la professió té origen en la consciència, la urgència i el dolor que ens provoca la situació dels altres. Per tant, és responsabilitat de cada professional i de les entitats, alienar-se o no amb les directrius polítiques que determinen el seu quefer professional (models de Serveis Social, polítiques socials, etc.).

Recordem Ander-egg: “…, el trabajo social apunta a la realización de un proyecto político que significa el tránsito de una situación de dominación y marginalidad a otra de plena participación del pueblo en la vida política, económica, social y cultural del país. Esta participación y este modo de actuación deben ayudar a crear las condiciones necesarias para un nuevo modo de ser hombre”. (Ander-egg. 1986: 461-462).

L’eix d’aquesta reflexió és revisar el pes polític que té, en el si del camp social, un dels pilars de l’edifici social, el treball. A ningú se li escapa que al darrere les xifres i el patiment social està el factor treball. És una causa comuna de les problemàtiques d’habitatge, infància, maltractaments, addiccions, cues de la fam... No és l’única causa, però gairebé sempre, és una causa comuna, fins al punt que, amb treball digne i plena ocupació, serien quasi innecessàries les beques, subsidis, suports a la llar, bancs d’aliments, IMV... La realitat és que la dependència assistencial radica, en gran manera, en la situació laboral.

La primera consideració és, si la plena ocupació és part substantiva o central de la solució, per què no ocupa un lloc central en les anàlisis i reivindicacions que es fan des de “lo social”?

Cal reconèixer que hem arraconat en el discurs social, la plena ocupació i el treball digne, com si fora una lluita anacrònica, utòpica, ideològica, fantasiosa... i l’hem arraconada, massa sovint, posant en el seu lloc reivindicacions de l’ordre assistencial, com la burocratització, la manca de recursos, els subsidis... Ha estat així o no?

La segona, si cal revisar quin lloc ocupa el tercer sector en les polítiques que determinen la plena ocupació, la precarietat o l’atur. Erradicar la desocupació a Espanya té un cost net equivalent al 3,6% del PIB. No estan els espanyols preparats per aquest sacrifici? No obstant això, la política va en direcció oposada. La reforma laboral de 2022 ha marcat la línia vermella infranquejable del futur laboral. Amb el consens tripartit entre patronal, sindicats i partits polítics, imposat per la CEOE i la UE, la precarietat ha quedat presa del futur.

Aquesta nova garrotada als joves, a les dones, als immigrants, al precariat, al tercer sector, ens arriba en un context on el conflicte entre Capital i Treball, que va marcar el combat ideològic i polític en l’era industrial, ja no és rellevant en el debat polític, l’econòmic o el debat social. El debat avui està en un altre marc mental (...).

El temps de la digitalització, la globalització i la financerització ha recol·locat el pes polític del factor treball, de manera que, el treball i la plena ocupació, ja són considerats nostàlgia política en el millor dels casos, quan no un llast reaccionari. S’imposa la tecno-utopia: el poder de la tecnologia és immens i per fi, pot deslliurar-nos del treball, ja que del que es tracta no és de treballar, sinó de deixar de fer-ho.

Recordem que, qualsevol concepció del treball, porta implícita una comprensió de la realitat, i viceversa (Renda Bàsica). I el poder ho sap.

La centralitat del treball ha estat escombrada del debat polític, en una altra demostració del que és el poder i la seva capacitat per situar dins l’agenda del debat públic, uns temes i no uns altres. El determinisme tecnològic (llur inevitabilitat) amaga la naturalesa veritable del poder, una revolució  tecnocèntrica que es desenvolupa en contra dels treballadors, les seves famílies i la vida. Com ens posicionem en el “món social” davant d’aquesta escombrada del factor treball? Per què hem abandonat la lluita per la plena ocupació?

Si l’objectiu polític del treball social és fer assistencialisme, res a dir. Però, si la finalitat política de “lo social” (la dimensió política del tercer sector) és combatre les injustícies, la desigualtat..., d’alguna manera ens haurem de posar d’acord en les causes. I en concret, la importància i la presència del factor treball.