Sindicatures locals, bon govern: Transparència? Coherència!

Aquests darrers dies recordàvem com vam arribar a adoptar des del Fòrum de Síndics, Síndiques, Defensors i Defensores locals de Catalunya la imatge - icona que ha estat portada d'informes i publicacions-, i utilitzada també com a quadre per a obsequis institucionals i acomiadar als/les nostres síndics-síndiques quan acaben el seu mandat i se'ls fa un petit reconeixement intern i agraïment per la seva tasca i compromís.

El quadre es diu “Efectes del Bon Govern” (en altres llocs surt nomenat com “l'al·legoria del bon i del mal govern”) el resum de la història d'aquesta imatge diu que va ser pintada pels germans Lorenzetti, Pietro i Ambrogio, al segle XIV al Palau Públic de Siena, Itàlia. I la “troballa” la va fer l'amic Jordi Sistach, actualment ex-Síndic municipal de Greuges de Palamós qui, en uns dies de vacances familiars a Itàlia es va trobar amb aquesta composició i ens la va donar a conèixer a la resta de membres del FòrumSD.

Els germans Lorenzetti, al segle XIV, ja van aconseguir exposar en uns murals la preocupació (i estem parlant aproximadament dels anys 1337-1343, és a dir, farà prop de 700 anys!) de la societat respecte qüestions tan “actuals i modernes” com el bon govern i la bona administració, sobre les quals totes les administracions i institucions, i ara ens referim especialment a les administracions públiques, dels àmbits local, autonòmic i estatal, que omplen discursos, plans estratègics, programes electorals, plans de mandat i tot un munt de propostes d'accions que es pretenen presentar sempre com “pioneres i noves” envers la ciutadania.

Les sindicatures locals (ombudsman – ombudperson – Defensor/a de la Ciutadania – Síndic/a de Greuges en les diverses denominacions) dels quals en altres moments n'hem parlat tampoc són cap “invent” o modernitat que puguem presentar com a “novetat” per a la ciutadania. Llavors... serveix d'alguna cosa tenir síndic i síndica local al municipi o en l'àmbit autonòmic, amb el Síndic de greuges de Catalunya o amb el Defensor del Pueblo a nivell estatal... ? A parer nostre sí. I segurament tot es podria resumir en una única paraula: coherència.

Cap partit polític o institució pública presenta, a hores d'ara, impediments o es mostra públicament contrària a l'existència d'institucions de control i supervisió de la seva acció publica, com són les sindicatures locals, autonòmica o estatal. Però la dificultat arriba quan aquestes mateixes administracions han de demostrar la seva coherència amb el que suposa tenir la institució: escoltar les seves propostes, suggeriments o recomanacions i valorar i decidir si les accepten o no. No és estrany que algunes administracions visquin amb una certa incomoditat que el seu síndic/sindica local li faci o proposi alguna recomanació d'algun tema difícil (quan són temes fàcils ja no arriben habitualment a les sindicatures o ja no suposen un problema). Però sovint afrontem dificultats importants de contingut social i personal, respecte drets importants de les persones, que s'han vulnerat o que no es respecten prou (exclusió residencial, infrahabitatge, mancances greus en la subsistència, pobresa energètica, sensellarisme, manca de recursos...). I això és el que es converteix en incòmode i molest per les administracions.

Les circumstàncies socials de crisi i pandèmia – post pandèmia, si és que arriba algun dia, fa que tinguem una societat – i a moltes persones – en posicions de vulnerabilitat i feblesa. I les sindicatures locals, com d'altres espais com els mateixos Serveis Socials i les entitats del Tercer Sector, són receptores de demandes, peticions i queixes de persones i famílies que haurien de tenir uns mínims vitals socioeconòmic cobert per les administracions.

Entenem les dificultats i les greus situacions que ens ha provocat a totes la Covid-19. Entenem també les dificultats que es produeixen en la confluència i distribució de competències. I entenem també les greus dificultats de la gestió i aplicació d'uns pressupostos i recursos econòmics i humans que, quasi per definició, són deficitaris i insuficients. Però cap d'aquests “enteniments” pot resoldre els problemes o pot ser l'excusa per no poder anar aconseguint petites millores en tràmits, en decisions, en recursos, en accions que totes les administracions tenen a l'abast.

Les sindicatures locals proposen alternatives i pretenen col·laborar en assolir un millor govern i la millor administració possible. Ningú arribarà sol a la solució d'aquestes crisis. Si ho fem serà amb la col·laboració i treball de totes, cadascú des dels respectius àmbits de decisió i treball.

I als governs locals només una petició: escolteu els vostres síndics, sindiques locals. Segurament no sempre tindran raó i també es poden equivocar. Però des del diàleg i el debat treballarem juntes per la millora dels nostres pobles i ciutats.