Canvi legal per a les persones amb discapacitat: no és temps d’impaciència

En el Decret Llei 19/2021 de 31 d'agost de la Generalitat de Catalunya, pel qual s'adapta el codi civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat, s'imposa el canvi d'un sistema en què predominava la substitució de la presa de decisions per un altre model basat en el respecte a la voluntat de la persona. Aquest punt de partida —i la vivència de molts anys de disfuncions i discriminació— ha dut al fet que, per fi, el Codi Civil reculli tot un sistema de suports a les persones que ho necessiten, i que no passa per la substitució de la seva capacitat. Això ha portat a la derogació de la legislació existent, i ha esdevingut una transformació referent en l'àmbit social a Europa. Tot plegat, fruit de 15 anys de lluites.

Aquest canvi legal només és un primer pas perquè la societat prenguem consciència que les persones amb discapacitat tenen els mateixos drets que qualsevol altra persona, i això implica el dret a un habitatge, el dret a un treball, el dret a l'educació, el dret a l'atenció mèdica, el dret a tenir parella, etc. Molts cops, fins ara, aquests drets eren substituïts pel que volien les persones de l'entorn de la persona amb discapacitat o pel que el seu professional de referència pensava que era el més adequat. Ara caldrà que totes aprenguem a respectar i acompanyar les persones amb les seves pròpies decisions.

Perquè, com va dir el president del CERMI, “qui posa en marxa el mecanisme perquè s'adoptin noves normes per a la discapacitat són les mateixes persones involucrades i les seves famílies, mitjançant una organització col·lectiva com a grup d'interès que ha actuat políticament”, i que ha fet una tasca d'incidència molt remarcable, podríem afegir nosaltres. La llei canvia des d'aquest 2021 i ens obre a moltes preguntes i dubtes de futur.

Creiem que les fundacions expertes en acompanyar totes aquestes necessitats hem demostrat sobradament el paper social que duem a terme. Però el nou escenari arriba ple d'incerteses, per com es desplegarà i què comportarà tot aquest canvi. Creiem que les prioritats de reduir l'estigma al màxim i ajudar que les persones amb discapacitat decideixin per si mateixes és una fita que des d'ara la tenim més a prop. Valorant i entenent la complexitat de totes aquestes vivències de la discapacitat que s'expressen en el pla Intel·lectual, psicosocial, o en una discapacitat psíquica, situacions que avui dia involucren milers de persones a Catalunya, i les seves famílies o entorn.

Les entitats que acompanyem a les persones amb discapacitat i que abans de la reforma legal tenien la capacitat legal modificada des de fa molts anys, ens trobem amb la disjuntiva entre acompanyar la voluntat de la persona, que sovint no compartim, i complir amb la legalitat del càrrec, fet que sovint posa en joc el paper del professional, sobretot enfront altres professionals i familiars. Des de la Fundació Intress, l'experiència ens diu que s'assoleixen millors resultats i perduren més en el temps si treballes des de la voluntat de la persona i responsabilitzant-la dels seus actes; en canvi, imposant decisions professionals per sobre de la voluntat de la persona inicialment aporta bons resultats, però no perduren en el temps. Cal, per tant, treballar des de la paciència per aconseguir petits canvis. Per això, a partir d'ara el nostre quefer de cada dia s'expressarà en un escenari diferent i serà tan important la nostra tasca d'acompanyament a les persones com de sensibilització a la societat que ens envolta.