5 de setembre


El pròxim curs començarà el 5 de setembre i, durant aquell mes, la jornada lectiva serà de 9h a 13:30h. Hi haurà servei de menjador per a tots els infants i les tardes estaran cobertes per activitats gratuïtes fins a les 16:30h, unes activitats que estaran sufragades pel Departament d'Educació perquè no ho hagin de fer les famílies.

Aquest ha estat l'anunci que ha fet el conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya i que ha generat un gran —se li podria anomenar així— debat. Les novetats que es poden produir de cara al curs 2022/23 contemplen tres punts que, per si mateixos, tenen vida pròpia. Anem per parts:

5 de setembre, inici de curs 

El punt que ha generat més polèmica i que, pel que respecta a les famílies, és segurament el menys inquietant de tots. Aquest avançament, segons anuncia el Departament, escurçarà el període de desconnexió entre cursos i contribuirà a generar més igualtat d'oportunitats perquè beneficia especialment l'alumnat socioeconòmicament més vulnerable, aquell que no té recursos per participar en activitats de lleure durant les vacances i, per tant, no pot continuar treballant les seves habilitats cognitives, socials i emocionals durant l'estiu.

Aquest discurs pot semblar una diagnosi bastant acurada de la situació que pateixen moltes famílies. Si una alumna està en situació de vulnerabilitat, no és arriscat pensar que la seva família també ho està, i no podem oblidar que encara estem en una situació d'emergència social. El problema que veiem en aquest discurs és que posa de manifest que la precarietat és l'única que no fa vacances durant l'estiu. Si parlem de desconnexió i manca de recursos per participar en activitats, aleshores estem constatant que les administracions no fan tot el que s'hauria de fer per evitar aquesta desconnexió i per facilitar la participació de tot l'alumnat socioeconòmicament més desfavorit.

Per tant, la conclusió a la qual arribem és que la decisió d'avançar una setmana l'inici de curs, sense preveure les situacions que es produeixen entre el final d'un curs i l'inici d'un altre, es converteix en una mesura cosmètica que tindrà un impacte equivalent a zero en la lluita contra les desigualtats.

Jornada intensiva

La introducció de la jornada intensiva/continuada durant el mes de setembre obeeix, segons l'anunci del conseller, a no augmentar les hores lectives a conseqüència de començar el curs el 5 de setembre.

Fa la sensació, però, que rere l'argument de no desquadrar el nombre total d'hores lectives s'estaria intentant encabir aquest model de jornada escolar sense consens dins de la comunitat educativa. Aquest és, de fet, un dels grans temors d'aFFaC, entitat que ha estat posant sobre la taula aquesta qüestió en les últimes setmanes i que ens alerta que aquesta mesura podria estar buscant l'aplicació d'una nova prova pilot per anar ampliant progressivament l'aplicació d'aquest model horari que, per ara, tampoc compta amb el consens de la comunitat científica pel que fa a l'adequació pedagògica en condicions d'igualtat i no discriminació.

A més a més, les escoles privades sostingudes amb fons públics ja han manifestat, sobre aquest fet particular, que continuaran oferint la jornada de tarda. Això fa que, si finalment s'aplica aquesta mesura, els centres públics competeixin en inferioritat de condicions, perquè aquests sí que estaran obligats a establir la jornada imposada i això podria fer que algunes famílies acabessin optant per matricular els seus fills i filles a centres privats concertats.

En un context en què el sistema educatiu ho té tot de cara per acabar amb el finançament públic de centres privats, no té massa sentit generar un traspàs d'alumnat de la pública a la privada concertada. De fet, cal recordar que l'aFFaC, aprofitant que aquest any toca renovar els concerts educatius, ha llençat fa unes setmanes una campanya molt potent anomenada #desconcertades on, un cop més, es posa sobre la taula la no conveniència de la renovació dels concerts educatius. Tot i que imaginem que aquesta qüestió ja està decidida, està clar que hem de reflexionar sobre el sotmetiment a la normativa que existeix entre un model, el públic, i l'altre, el privat finançat amb diners públics.

També convindria reflexionar —atès el degoteig de denúncies de fets prescrits però no per això menys terrorífics i indignants produïts en algunes institucions beneficiàries de concerts— sobre la conveniència de renovar aquests concerts a les titularitats implicades en aquests fets. 

Menjador i activitats gratuïtes fins a les 16:30h

Aquest punt es podria dividir en dos perquè són dues modificacions prou importants i, de fet, són els canvis que més afecten la participació de les famílies en l'activitat diària dels centres. El problema és que, de moment, tot el que s'ha dit sobre aquest moment de la jornada que anomenarem postlectiva és tan difús que s'ha convertit en una mena d'activitat de Schrödinger, atesa la impossibilitat de saber, a hores d'ara, què passa a la caixa on es decideix aquesta qüestió.

La inversió de 12 milions destinada a pagar les activitats que les escoles organitzin les tardes de setembre és tan insuficient que no sembla que resolgui el més mínim dubte, ans al contrari, encara genera més inquietud.

El menjador i les activitats extraescolars són espais generalment gestionats per les associacions de famílies. Cal recordar, a més, que aquesta és una decisió que s'aprova prèviament al consell escolars de cada centre i, per tant, la gestió d'aquests serveis per part de les famílies ve avalada pel principal i més plural òrgan de decisió del centre.

Des de fa temps, les activitats de l'espai postlectiu tenen a sobre una espasa de Dàmocles en forma d'empreses i entitats diverses que veuen el món de l'educació com un gran nínxol de negoci i —no en tenim proves, però tampoc dubtes— fan servir la seva gran influència, del tot invisible a ulls dels grans mitjans de comunicació, per descarregar la seva mercaderia material i ideològica en les escoles. No cal recordar el projecte de decret de menjador que amenaçava de privatitzar i deixar en mans de grans empreses l'espai de migdia. O la posterior i tristament famosa Llei Aragonès (sí, aquell Aragonès) que va fer trontollar tots els serveis públics i que, afortunadament i gràcies a la gran mobilització de les diverses marees, associacions, alguns sindicats i alguns partits polítics, no va reeixir i va ser tombada en seu parlamentària.

Estem d'acord en el fet que és necessari un canvi en el model educatiu, però no estem d'acord en la precipitació a l'hora d'implementar aquests canvis, perquè l'educació és prou important per assolir un model social equitatiu, per intentar arribar al màxim d'acords a l'hora de dur a terme qualsevol reforma. Estem convençudes que encara som a temps d'encarar aquest debat que no s'ha produït i arribar a una solució que, si bé no satisfarà a tothom, segur que rebaixarà els nivells de tensió generats.

A manera de reflexió fora de programa, però en relació amb el tractat anteriorment, ningú més creu que seria convenient deixar de posar en l'educació tot el pes de la conciliació familiar? Una educació que, un cop més, és precisament qui rep les conseqüències de la manca de conscienciació sobre aquesta qüestió en el model socioeconòmic en què vivim.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article