Relacions laborals: trampes, unicorns i elefants

Dies enrere, aquest mateix diari digital publicava un interessant monogràfic sota el títol És el 2022 l'any de la recuperació social?, un recull de reportatges, articles i entrevistes amb diferents agents del sector social per mirar de trobar respostes a les necessitats i prioritats que la crisi social derivada de la pandèmia ens ha deixat.

Un dels articles se centrava en les condicions laborals de les professionals i, en ell, els dos sindicats més representatius del sector, més enllà de defensar les seves legítimes opinions i posicions, acusaven el tercer sector de “privatitzar els serveis socials”, “afany mercantilista”, “actitud tramposa”, “incompetència per arribar a acords” i “desistiment de funcions”. Gens malament tractant-se del sindicats més moderats i dialogants del sector.

No és objectiu d'aquest article entrar en polèmica pública, però sí que hem de dir que ens sap greu que la desqualificació i l'insult siguin arguments per defensar una postura. Per més dura i complexa que sigui la negociació, la nostra manera de fer mai ens farà caure en aquest tipus d'expressions. La voluntat serà sempre mantenir les meses de negociació obertes i signar convenis. Els tres acords signats per La Confederació aquests darrers mesos així ho acrediten.

Prefereixo enfocar la reflexió cap aquells elements que el mateix article recull i que en el fons demostren que les necessitats i objectius són més compartits i propers del que sembla. La idea “igual treball, igual condicions”, la necessitat que les administracions públiques garanteixin les fonts de finançament d'uns serveis que són públics o la voluntat de retenir i consolidar a les professionals a les nostres entitats són punts de trobada que, com ja hem explicat a les meses de negociació, cal explorar. Per més que no agradi escoltar-ho, insistim que els primers interessats en què l'ocupació al sector social sigui una ocupació de qualitat som les entitats. Perquè és la garantia de qualitat de servei i perquè totes les persones que formem part de les organitzacions, des de les direccions al personal d'intervenció, som professionals del sector. Sense professionals no hi ha entitats, sense entitats no hi ha professionals.

Això no va d'amos explotadors. Aquí no hi ha accionistes, propietaris o fons d'inversió que precaritzen treballadores per enriquir-se. No; ben al contrari. El Tercer Sector Social són cooperativistes que han creat un projecte social col·lectiu jugant-se molts cops els seus estalvis, famílies que han impulsat una associació o fundació per donar resposta a les necessitats dels seus infants, entitats que nascudes des del voluntariat han bastit acció social professional per arribar on no arriben les administracions. Iniciativa social, des de la ciutadania, sense afany de lucre i amb vocació de servei públic. Aquesta és la realitat, tot i que alguns prefereixin continuar buscant l'unicorn de guanys milionaris i privilegis.

Deia el poeta Robert Lee Frost: “A les pistes de tenis es va a jugar a tenis, no a veure si les línies són rectes”. El conjunt de les entitats socials, des de l'autocrítica sana i necessària, hem d'assumir sense complexos que les relacions laborals formen part del nostre dia a dia. I més quan l'infrafinançament dels serveis es manté i les dificultats per traslladar millores a la negociació col·lectiva s'incrementen. Cal acceptar les legítimes demandes de les representants de les treballadores i no ens ha de fer por el concepte de risc empresarial. Sí, som entitats, però també som empreses que treballem en un sector econòmic generador d'ocupació i riquesa i les regles del joc són les que són.

El finançament dels serveis, les relacions laborals, els conflictes, els desacords, ens afecten a totes i no s'hi val mirar cap a una altra banda o ofendre's quan ens interpel·len pel fet patronal. Cal ser coherents i defensar amb la pràctica els valors que proclamem. Per descomptat que La Confederació es posarà al capdavant en aquests temes, des del rol patronal que té assignat; però La Confederació no és més que la representació del conjunt de les entitats del sector. Podeu tancar els ulls si voleu, però quan els obriu l'elefant seguirà allà. Possiblement en forma de concentració sindical a les portes de la vostra entitat.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article