Els condemnats de la ciutat


Les ciutats són fenòmens complexos i polièdrics que acullen realitats socials, polítiques i culturals molt diverses. A partir dels anys 70, Henri Lefebvre, un dels noms més preeminents de la sociologia urbana, ho va mostrar amb claredat meridiana als seus treballs acadèmics.   

Efectivament, la Barcelona de Sant Martí, el Baix Guinardó, el Raval o els barris de muntanya no és la mateixa Barcelona que coneix el veïnat de Les Tres Torres, Gràcia o la Sagrada Família. Així mateix, la realitat de cadascun d’aquests barris no és monolítica, sinó que varia en funció dels col·lectius que els habiten i que experimenten la ciutat de manera diferent en funció de múltiples variables: la classe social, les oportunitats educatives i laborals, el gènere, l’orientació sexual, l’origen ètnic, les condicions mèdiques, la diversitat funcional... La llista és llarga.

Des d’una perspectiva de drets, la ciutat hauria de ser un espai col·lectiu que pertanyi a tots els seus habitants. La Carta de Ciutadania de Barcelona així ho estableix. Que la ciutat ens pertanyi a tots i a totes vol dir que tenim dret a trobar-hi les condicions per desenvolupar el nostre projecte personal i la nostra realització com a persones. I vol dir també que tenim un deure de solidaritat envers l’altri.

La solidaritat, que fa unes poques dècades articulava relats i permetia impulsar compromisos socials i polítics, ha quedat postergada com a valor bàsic de la nostra societat. I és clau perquè el dret a la ciutat de tothom pugui ser una realitat. Sobretot quan l’administració assumeix la seva responsabilitat i és la societat qui rebutja determinades mesures dirigides a garantir els drets de les persones en situació de gran vulnerabilitat.

Frantz Fanon, un clàssic del pensament crític, és sobretot famós pel seu llibre sobre Els condemnats de la terra, preludiat per Jean-Paul Sartre. Convindria recordar aquest llegat i pensar més en els “condemnats de la ciutat”, aquelles persones que hem invisibilitzat, però que formen part de la nostra societat i, per tant, també tenen drets.

D’entre els col·lectius més invisibles als nostres ulls trobem les persones sense llar. L’any 2017, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va emetre un seguit de recomanacions a l’Ajuntament de Barcelona sobre com abordar el fenomen del sensellarisme a la ciutat. Els governs municipals són peces indispensables en aquesta matèria, com la mateixa Unió Europea ha reconegut recentment en el marc de l’impuls de la Plataforma Europea per al Combat contra el Sensellarisme. El problema s’esdevé quan els esforços de les administracions municipals topen amb l’anomenat fenomen nimby (not in my backyard). És a dir, quan el veïnat s’oposa a què determinades activitats, equipaments o serveis s’ubiquin en el seu entorn.

Per descomptat, cal avaluar en cada cas els riscos i l’impacte que pot tenir en un determinat territori l’arribada d’una nova activitat. I cal calibrar bé els diferents drets en joc per tal d’adoptar les mesures pertinents per a mitigar possibles riscos. També convé ser flexibles en aquest tipus de situacions i ser capaços de reconsiderar decisions quan sigui necessari.

Però quan el rebuig social és mogut per prejudicis i contribueix a reestigmatitzar col·lectius travessats per múltiples factors de discriminació, és quan cal recordar que els nostres drets no passen per davant d’aquells dels altres. El dret a la ciutat no implica només que les administracions públiques impulsin les polítiques necessàries per a fer-lo efectiu: implica també corresponsabilitat ciutadana i solidaritat.

Els síndics de Barcelona i Catalunya s’han pronunciat recentment en aquest sentit en una resolució conjunta que vol encetar una etapa de col·laboració institucional. La Sindicatura de Greuges de Barcelona està convençuda que aquesta nova dinàmica contribuirà a consolidar la defensa dels drets humans a la nostra ciutat. Ens comprometem a treballar perquè Barcelona sigui un entorn de drets on no hi hagi “condemnats de la ciutat”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article