El malestar docent


L'altre dia em van convidar a anar a un programa de ràdio per parlar sobre el malestar docent i la invitació em va fer rumiar una bona estona sobre el tema. 

Crec que estarem tots d'acord que l'escola és un dels pilars de la nostra societat. Gairebé tothom té una opinió sobre l'educació del país, segurament, perquè tots hi hem passat una llarga temporada de la nostra vida, tot i que jo em pregunto si aquest fet ens converteix a tots en experts: menjar em converteix en un expert en nutrició? Conduir em converteix en un expert en conducció?

Més enllà d'aquests dubtes personals, sí que penso que existeixen situacions que generen malestar entre el col·lectiu. En particular perquè fa anys que s'arrosseguen i no hi ha manera de desencallar-les, ans al contrari, s'accentuen.

Us en dono uns quants exemples perquè ho valoreu per vosaltres mateixos.

L'altre dia una alumna havia deixat bruta la pica de l'aula de plàstica després de fer servir pintura. La professora la va anar a buscar a l'hora del pati i li va demanar que pugés a netejar-la. La resposta va ser que era la seva hora del pati i que, en tot cas, ja pujaria quan hagués tocat el timbre.

La setmana passada vam organitzar una sortida amb els de 4t per anar al Saló de l'Ensenyament. Més del 20% va decidir que no venia perquè la sortida els semblava cara i no els interessava i es van quedar a casa. Val a dir que molts d'aquests alumnes porten un mòbil millor que el meu o venen a l'institut amb patinet elèctric.

Dues famílies de la meva tutoria no parlen ni català ni castellà malgrat fer força anys que viuen aquí.

Un alumne senegalès s'acaba d'incorporar aquest mes de març; el mes passat en van arribar dues d'Amèrica del Sud. El nostre centre no disposa d'aula d'acollida perquè no arriba al mínim de sis alumnes nouvinguts (que fa menys d'un any que són al país).

A l'hora del pati, vaig requisar una pilota a un grup d'alumnes de 3r d'ESO perquè en feien un mal ús: molestaven unes noies, embrutaven la paret i ocupaven espai no destinat al joc amb pilota. El resultat va ser que em vaig fer increpar per un bon grapat d'ells i que em van perseguir una bona estona cridant que qui era jo per agafar-los la pilota fins que em vaig refugiar al despatx del director.

Tinc un alumne de 15 anys que sota la jaqueta, que mai es treu, hi porta el pijama. Li fa mandra vestir-se al matí.

Un dia de pluja els alumnes es van quedar a les aules a l'hora del pati. Sent jo al passadís vaig sentir un gran rebombori dins d'una aula. Quan hi vaig entrar un grup s'estava gravant mentre li donaven cops al clatell a un noi assegut al mig. Vaig aturar-ho, vaig demanar el mòbil i tots a l'uníson van respondre que era un joc consentit per tots; que anaven fent torns per ser al mig i rebre els clatellots i que el mòbil era seu i jo no el podia requisar.

No sé quina sensació us queda després de llegir tot això. A mi sí que em genera malestar. No hi veig solució, en el sentit que tot això forma part d'una decadència social i moral més gran, a la qual l'escola no hi pot fer front.

I mentrestant, si voleu, ens podem entretenir tots plegats —i especialment Departament d'Educació i Sindicats— amb el calendari, les vacances dels mestres, les hores lectives, la prepotència i la falta d'escolta del Conseller, el nou currículum, les noves oposicions, els interins, etc.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Elisabet Mataró
2.

Bon article però malaguanyat darrer paràgraf. Una cosa no treu l'altra i s'ha de donar veu a tot. Dir que les reclamacions de les darreres mobilitzacions són "entreteniments" és com aquell que no es treu el pijama per què no fa falta, o aquella que deixa per després del pati les obligacions primeres. Als mestres el què és deia mestres, i als pares i a la societat el què és de la societat. No barregem.

  • 1
  • 0
Pilar Lleida
1.

Ja és hora de que es parli públicament d'aquest malestar docent que tenim. Tema estrellla d'instituts i escoles. I que el Departament comenci a escoltar als seus treballadors i sapigui les necessitas reals que hi ha als centres educatius.

  • 1
  • 0

Comenta aquest article