Aglonendo


"Se viaja no para buscar el destino sino para huir de donde se parte".
Miguel de Unamuno

"Travel is fatal to prejudice, bigotry and narrow-mindedness. Broad, wholesome, charitable views cannot be acquired by vegetating in one little corner of the earth."
(Viatjar és fatal pels prejudicis, la intolerància i les mires estretes. Uns punts de vista amplis, integrals i generosos no es poden adquirir vegetant en el propi petit racó de la terra)
Mark Twain

Fa uns dies una amiga, tornant d'un petit viatge, va deixar anar la pregunta "per què viatja la gent", i em va donar l'idea per a plasmar el meu parer aquí...

Hi deu haver qui viatja per a fugir, a qualsevol lloc, lluny del seu aterridor dia a dia; per a evitar encarar de prop sa realitat...

Qui ho fa per a conèixer noves terres, costums, gent...

Qui ho fa per a trobar-se amb una persona amiga...

Qui ho fa per a meditar des d'un altre perspectiva...

Per a trobar-se a un mateix...

A la recerca de sa vocació...

Per a fer esport, reposar...

Sovint es deu fer per una barreja de les anteriors i altres raons, similars a les que ens poden induir, per exemple, a agafar un llibre i llegir-lo.

El tema està en si permetem que el que anem trobant ens impacti la nostra conciència i ens indueixi a una evolució en la nostra actitud o senzillament es fa per a matar el temps i seguir fent el que hem fet sempre.

Diríem que cal diferenciar si el viatge és el fruit d'una crida interior per a evolucionar i sortir del nostre estat actual o és per a, precisament, tapar-lo o dissimular-lo. Identificar en quin punt, del continu entre aquest dos extrems, es troba la motivació real.

El mateix podríem dir del llegir per a acumular coneixements passivament a l'estil Google, o per a rebre un impacte i començar a relacionar el ja après anteriorment, passant a una postura activa.

Canviar!

Llegir per por a viure la vida, lectura com a refugi o per agafar conciència de si estàs vivint en un cercle viciós o si realment estàs progressant.

El vertader aprenentatge no pot venir de la lectura.

S'estima que el percentatge d'importància en l'acte comunicatiu és només un 7% per la paraula en si, al to de veu que entre altres expressa l'emoció subjacent, li correspon un 38%, i al llenguatge no verbal, la resta, és a dir, més del 50%. Aquest dos últims components no es poden representar amb l'escriptura. A més, el missatge caldria adaptar-lo a les particularitats de la persona receptora... Sembla ser que aquest és un dels motius pels que Sòcrates va decidir no perdre temps escrivint i dedicar-se a la comunicació en directe ajustada a cada individu.

En la mida del possible, la teoria hauria de ser la continuació de l'experiència i no a l'inrevés.

L'extrem d'aquesta postura és pretendre aprendre escarxofat al sofà mirant la tele...

Potser especialment en les professions relacionades amb el món social, convindria recordar la cita: "Comença en tu mateix l'obra de la pau; quan estiguis en pau; porta la pau als altres" o la del Dr. Bach "El millor regal que pots oferir als altres és sentir-te feliç i esperançat tu mateix; així els ajudes a sortir del seu desànim".

I si per això viatjar o llegir ens ha d'ajudar, viatgem i llegim.


(*) La paraula Aglonendo, depèn en bambara de Mali, fa referència al títol de la cançó Depende, de Jarabe De Palo.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Judit
8.
En totes les cultures de tots el temps, tant en forma oral com escrita, el viatge és l’expressió del creixement interior. Tant se val el destí o propòsit últim ; la finalitat és el procés. El viatge a Itaca d’Ulisses, la recerca del Sant Grial , la baixada pel riu Congo que descriu Joseph Conrad i que porta al seu protagonista , Marlow ,a descobrir El cor de les tenebres , o les aventures de Don Quixot, Gulivert o tants d’altres personatges èpics…. Tots els viatges representen un canvi i escenifiquen un procés de transformació que pateix qui els protagonitza. En el meu cas particular puc dir que he viatjat tant per plaer com per feina, i que si alguna vegada he aprofitat el viatge per fugir ,el resultat no ha estat precisament el d’oblidar sinó tot el contrari. El viatge és un mirall que fa de porta i que implícitament condueix a descobrir la pròpia mida. Com Alícia en el seu viatge a través del mirall, si som capaços de canviar de mida , serà la perspectiva la que ens acostarà en lloc d’allunyar-nos del que volem fugir : nosaltres mateixos. El fet de veure l’herba del jardí veí més verda que la nostra , és el primer pas per descobrir que ens podem mirar el nostre jardí amb uns altres ulls , i recuperar el plaer de gaudir-ne cada minut de la nostra vida.
  • 0
  • 0
Oscar Martínez
7.

Toni,
el teu text m'ha portat a recordar alguns treballs que tinc pendent d'escriure sobre el fet de viatjar lligat al camp de l'educació. Us recomano molt (molt!) el text d'en Xavier Ucar, "Virtudes pedagogicas del camino de Santiago". Una delícia.

  • 0
  • 0
josep_o_c
6.
Proposta provocadora la teva en la mesura que critiques el fet de viatjar o de llegir quan solament està motivat pel desig de fugir o pel plaer. Pobretes agències de viatje i llibreries, perquè tindrien de tencar quasi totes... La majoria de la gent funciona moguda per l’esperança de l’evasió i/o el plaer. I així va el món, podriem dir. Es dificil fer que les persones prenguin (prenguem) consciència de les forces que estan adormides dins nostre i que no aprofitem, mentre d’altres espabilats es beneficíen d'aquesta passivitat (polítics, especuladors, ...).
Hom es pot preguntar de la teva posició: ¿ Rebel o revolucionari ? El primer és individualista, el segón vol canviar el món. Veient la teva trajectória, i escrits com aquest, és clar que ets dins la segona categoria, tot i que la teva revolta parteix de l’interior de la persona, i no de les accions sobre l’exterior, sovint violentes, dels revolucionaris ideológics del passat.
Calen persones com tu que ens recordin que es pot pensar i viure d’una altra manera.

  • 0
  • 0
Cristòfol
5.

Estic d'acord és dificil fer un viatge a l'interior d'un mateix i d'una altre persona, a on hi ha mes kilometres de carretera que defora, a on corra distrest tant gent.
Enhorabona

  • 0
  • 0
JOan Vergés
4.
Hola Toni, sempre en moviment, viu, fresc, "compartidor"...
A mi em sorprén -encara- la facilitat que ténen els nens (malhauradament cada cop menys) per viatjar amb la imaginació. La fantasia els hi brolla de dins. Bé, els nens que encara no han estat malbaratats per les joguines electrònique, per la tele, pel consum i el materialisme imperants arreu. Ah!, tornar a ser -a voltes- com un nen: vet ací el viatge més encisador i enriquidor!
Bon viatge, amic, cada dia, cap endins; cap a l'interior d'un mateix i alhora cap a l'ànima del proïsme. No deixis mai de llegir, d'escriure, de viatjar, de sentir, de compartir.
  • 0
  • 0

Comenta aquest article