Grafits per resistir


Fa uns anys, la vaca Hermien va saltar del camió camí a l'escorxador, i va fugir; la van trobar en un bosc del nord holandès mesos després i la van traslladar a un refugi on va poder viure en llibertat. A Califòrnia, aproximadament un grup de 40 caps de bestiar va causar un gran enrenou en circular per algunes poblacions parant el trànsit i menjant la gespa dels jardins; van fugir d'allà on serien sacrificades.

El fet revela algunes reflexions: els animals, sens dubte, tenim consciència del perill, i en alguns casos, també ens envolta un instint de rebel·lia que aflora davant les injustícies. El cert és que hi ha diverses maneres de cabrejar-se en grup o en solitud: revoltar-nos amb bon humor o altres formes creatives, evadir-nos en el consum. Protestar, resistir, o resignar-nos. Aguantar, seguir...

Ni tenim la família que hem triat, ni hem decidit el grup social al qual pertànyer. Això comenta el filòsof Michael Sandel, que va ser premi Princesa d'Astúries, autor del llibre Justícia. Les arbitrarietats ens han colpejat des que les institucions econòmiques i polítiques provoquen un efecte pervers en la moral social. No és un fet de la naturalesa humana sinó el resultat del fracàs de les virtuts comunitàries: solidàries, col·lectives, comunes. Evidentment, tot això ha estat planificat amb deteniment pels qui no volen saber res més que de si mateixos.

Als barris i les poblacions més deprimides, un nombre més que considerable de famílies d'adolescents sobreviuen amb ajudes socials; les seves filles solen patir maltractament per part de les parelles; quan fa fred, passen fred, i alguns juguen amb diners; un gran percentatge està insatisfet dels seus cossos, gairebé la meitat dormen menys de vuit hores i consumeixen drogues legals i il·legals... La diferència amb estrats més alts és curiosa; aquesta altra cara de la moneda passa per les mateixes circumstàncies encara que tenen més recursos per prendre decisions més encertades.

No conformar-se forma part d'algunes consciències. Als anys 70, a l'illa Culebra, de Puerto Rico, i a la Sardenya italiana, els habitants del voltant de camps militars d'entrenament van poder aconseguir el cessament d'aquestes pràctiques. El 1978, a Nova Zelanda, les mobilitzacions populars van parar la tala desmesurada d'arbres mil·lenaris. A Estònia, el 87, es van tancar mines biocides mortals; a Escòcia, al 89, es va acabar amb un impost del s.XVI pel qual pagaven el mateix els humils vilatans que les grans tinences. El 98, un grup de camperols es va negar a continuar comprant llavors on només indicaven les grans corporacions, el mateix any es van congregar contra les multinacionals de fertilitzants cancerígens.

El 2008, multitud d'actes en contra dels desnonaments van protagonitzar a Espanya grans èxits en exigir al parlament la revisió de lleis, decrets i normatives. Als Estats Units, el 2013, va arribar l'escàndol del control digital de les vides per part dels governs i, fa poc, la pressió estudiantil va aconseguir que la Universitat de Harvard destituís el seu degà per defensar un amic industrial del cinema acusat d'agressió sexual. El 2019, una campanya ciutadana del Sudan va dur als tribunals al dictador Onar al-Bashir; l'expresident de Guatemala paga condemna per criminal. Les operacions urbanes del moviment d'armilles grogues va superar l'acusació de pertànyer a l'extrema dreta com va proclamar el govern francès, igual que va fer a Nantes quan grups ecologistes van impedir construir un aeroport inútil en les Zones a Defensar.

Des que les revolucions de 2011 esclatessin al món àrab, les formes de revolució han canviat profundament. El còmic i el grafit s'han establert com a dos dels mitjans d'expressió principals de reclamació. Considerats a vegades actes de vandalisme, la pintura ha possibilitat un nou mitjà i les dones l'aprofiten per fer arribar la seva veu arreu d'aquest món: amb els seus dibuixos, palestines, jordanes, iemenites, egípcies, diuen No davant tants excessos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article