Ucraïna: ni la primera, ni l’última

La guerra entre Rússia i Ucraïna és només un dels molts conflictes armats actius en el món. A diferència d'altres ocasions, i a causa de les implicacions geopolítiques, la Unió Europea ha facilitat que milers de persones desplaçades, principalment dones i infants, siguin reconegudes com a refugiades i, per tant, que el flux de persones que entren en el nostre territori provinent d'Ucraïna hagi estat constant i en un nombre molt elevat.

Tenint en compte la situació de precarietat i fragilitat d'aquestes persones, les treballadores socials d'emergències disposem d'eines i recursos professionals per garantir una bona acollida, orientació i acompanyament en aquests moments de gran impacte emocional. En coherència amb els principis deontològics del Treball Social, tenim el deure, una vegada més, d'atendre aquestes persones per prevenir les desigualtats i donar resposta a les diferents necessitats que puguin presentar.

La vulnerabilitat psicosocial d'aquest col·lectiu és triple: com a víctimes d'un conflicte armat, per la barrera idiomàtica i cultural que dificulta els processos d'adaptació i, en tercer lloc, perquè la majoria són dones i infants i, per tant, amb major risc de ser captats per organitzacions criminals de tràfic d'éssers humans. A més, moltes d'aquestes persones han deixat casa seva de forma sobtada, han patit pels familiars i amics que s'han quedat o que han mort i desconeixen el lloc al qual van.

En aquest sentit, les treballadores socials, ja sigui dins de l'administració pública, a entitats del tercer sector o a altres recursos, hem afavorit que les persones refugiades tinguin cobertes, en un primer moment, aquelles necessitats bàsiques com la cobertura sanitària, allotjament, vestuari, alimentació i, en el cas dels menors, la seva escolarització. I, en un segon moment, hem de garantir altres actuacions més específiques com pot ser l'atenció de la salut mental per les vivències traumàtiques que han viscut, i altres accions no menys importants per a la seva integració com són les activitats socials i de coneixement de l'entorn social. Són serveis específics en l'atenció a persones refugiades o a col·lectius vulnerables com infància i dones que, juntament amb els Serveis Socials Bàsics, tenen un paper essencial en el suport a aquest col·lectiu, i en conseqüència un increment de la demanda d'intervenció.

Conscients d'aquest paper, des del Col·legi de Treball Social de Catalunya hem posat a disposició de les diferents administracions l'equip d'atenció en emergències i catàstrofes per donar suport en l'atenció psicosocial a les persones refugiades a Catalunya i evitar el col·lapse dels Serveis Socials Bàsics, en col·laboració amb entitats i organitzacions.

En tot cas es tracta d'actuacions que no són part d'una tasca nova o extraordinària. En molts casos forma part del dia a dia. Però, malauradament, aquesta aportació del treball social en la gestió de l'emergència sol ser desconeguda, no només per a la població en general, sinó també de vegades per als mateixos gestors i responsables de les administracions.

Per això i tal com s'ha fet en altres situacions d'emergència, com per exemple el volcà de La Palma a les Illes Canàries, reivindiquem la implicació no només dels professionals del treball social, sinó també de les administracions perquè dotin dels reforços i de recursos humans i materials necessaris per poder atendre aquestes situacions imprevistes que poden fàcilment col·lapsar serveis que estan treballant amb recursos limitats.

Aquest article l'ha escrit Artur Roman, Àurea Prats i Judit Rodríguez, membres de la Comissió d'Emergències del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article