Iniciativa social interseccional: un repte necessari

Va arribar mitja hora abans del que l'havien dit. “Per si de cas”, diu ella. Després d'anys treballant en negre, mal pagada i en qualsevol cosa, per fi tenia una entrevista per “una feina de veritat en aquest país”. No es volia arriscar. Aquell dia s'havia posat “guapa, però discreta”: vestit blau, sabates de pell, cabell recollit, jersei negre i un toc de maquillatge. L'entrevista estava anant molt bé: l'entrevistador era molt amable, ella va contestar tot amb seguretat i tranquil·litat. Aquella feina li venia “com anell al dit”, pensava, fins que —després de gairebé una hora de conversació— l'entrevistador va fer un silenci una mica més llarg, es va reacomodar a la cadira, la va mirar fixament i li va fer la pregunta que —ella pensava— ja no arribaria: “perdona, estic intrigat... ets un home o una dona?”.

“Quina importància té el meu gènere en aquesta feina? I si fos un home, m'hauria demanat el mateix? I si fos d'aquí, s'hauria atrevit a demanar-m'ho? Podria denunciar-ho a algun lloc? Em farien cas? Serviria d'alguna cosa?...”.

Les entitats que treballem amb persones en situació d'exclusió estem familiaritzades amb relats com aquest, en els que —en la trajectòria d'una mateixa persona— es barregen diversos eixos de desigualtat: sexisme, classisme, etnocentrisme, cisnormativitat, discriminació administrativa, etc. Alguns d'ells els tenim tan integrats que ni tan sols els identifiquem; més encara si no els patim, aleshores es fan completament invisibles i —quan algú els assenyala— sovint li traiem importància o, fins i tot, ens ofenem.

Justament per ajudar-nos a entendre la complexitat d'aquestes situacions, així com les seves causes i conseqüències individuals i socials, es va crear —a principis dels anys 90 als Estats Units— el concepte d'interseccionalitat. En poques paraules la perspectiva interseccional és una forma d'entendre i analitzar la complexitat del món, de les persones i de les experiències humanes entenent que sempre estan determinades per múltiples factors entrecreuats que les col·loquen en posicions de privilegi, d'opressió o de resistència (Bilge i Hill Collins, 2016).

Tot i que sembla molt abstracte, en realitat la interseccionalitat és una eina d'anàlisi que pot ser molt útil per revisar i garantir que les polítiques, programes, projectes i accions impulsades per institucions i organitzacions promoguin la igualtat d'oportunitats i de tracte i la no discriminació de totes les persones.

Els darrers anys aquesta perspectiva ha anat agafant força arreu del món, també a Catalunya, fins al punt que algunes administracions han començat a incorporar alguns dels seus criteris en el disseny de les polítiques, en les bases dels concursos públics i en algunes línies de subvencions.

Tenint en compte els valors de l'economia social i solidària, té molt sentit que les cooperatives parem atenció i incorporem els criteris d'aquesta perspectiva per tal que les nostres organitzacions siguin exemples reals que és possible fer activitat econòmica, no només respectant els drets de totes les persones, sinó també contribuint activament a revertir la desigualtat estructural.

A la Sectorial d'Iniciativa Social de la Federació de Cooperatives de Catalunya ja ens hem post en camí. De fet, hem començat a formar-nos i a aprofundir en aquesta perspectiva per conèixer el seu potencial i la seva aplicació en els nostres diversos àmbits d'acció. Segurament no serà ràpid ni fàcil, però estem convençuts que val la pena l'esforç per construir una societat més humana, sostenible, democràtica i —en definitiva— justa.