Ens és fàcil, als ateneus, ser inclusius?


Hom podria pensar que als ateneus, com a entitats centenàries que reivindiquem les nostres tradicions, ens és difícil adaptar-nos a les noves maneres de fer i pensar. De fet, sovint se'ns titlla de ser espais desactualitzats i entitats endogàmiques, i això hauria de significar que dificultem l'entrada de noves persones i també la seva acollida, cosa que s'allunya en gran manera dels nostres valors.

La societat ha evolucionat i els espais d'oci i cooperació social, també. Per tant, els ateneus som conscients que tenim el poder d'ocupar un espai en la construcció i l'enfortiment de la societat. Sabem que quedar-nos tancats en la nostra activitat amb l'únic objectiu de sobreviure és perdre la força de canvi que tenen les associacions.

Per això, si hi ha una cosa amb la qual no ens volem actualitzar, són els nostres ideals. Des de sempre, la voluntat de les persones que conformen els ateneus ha estat la de treballar en comunitat i per a la comunitat. La incansable vocació de servei públic ha estat la que ha definit les nostres associacions, i això es tradueix en el fet que els ateneus som espais d'acollida de persones i entitats.

Ho fem de múltiples maneres, perquè nosaltres mateixos ja som diversos i entenem l'heterogènia del nostre entorn immediat: des de l'aprofitament de l'experiència acumulada durant anys, que ha servit per crear el teixit i el cos de l'entitat que som; com a través d'allò en què som experts (el teatre, el cinema, la cultura al carrer, l'esport, l'educació, etc.), fins a l'obertura de nous canals de cooperació i col·laboració socials inexplorats.

Si parem atenció, trobem un munt d'iniciatives d'inclusió de col·lectius diversos a cada ateneu. Per exemple, el Centre Moral d'Arenys de Munt ha incorporat, des de la remodelació de les seves infraestructures, una iconografia adaptada a la diversitat de gènere. O, per la seva banda, veiem com des del 2012 els Lluïsos de Gràcia té un conveni amb l'Associació Catalana d'Integració i Desenvolupament Humà (ACIDH) per cedir un espai per jugar a bàsquet a persones amb diversitat intel·lectual o intel·ligència límit.

Des de la Federació d'Ateneus, coneixem bé tots aquests casos i també aportem el nostre gra de sorra en la tasca de construir una societat més oberta, cohesionada i lliure d'estereotips. És per això que aquest mes d'abril hem encetat la segona edició de l'Amen Sam, el cicle sobre cultura del poble gitano, que inclou més de 45 activitats en ateneus d'arreu de Catalunya. Una proposta que va funcionar molt bé l'any passat i que enguany amplia l'abast d'un dels continguts, el Feminisme Romaní, amb l'objectiu de desconstruir l'imaginari social de les dones gitanes que, durant molt temps, han estat estereotipades, incidint en el recorregut històric dels moviments i l'activisme de les dones invisibilitzades pel persistent antigitanisme de gènere.

Des dels ateneus, tenim clar que no podem esperar l'entrada de noves persones a la nostra organització per transformar-la, i és per això que dia a dia ens esforcem perquè això succeeixi a la inversa; transformem les nostres organitzacions per tal que hi puguin entrar noves persones. Els ateneus, on el vessant social és tant o més important que la cultural, continuarem donant suport a la nostra comunitat i a totes les persones que la conformen.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article