Lluitant contra les armes i la guerra: munició de pau i salut

Cada mes, des d'aquestes pàgines anem resseguint l'evolució de la situació de la salut, especialment públiques a casa nostra dins l'entorn sanitari. Fa mesos que la pandèmia ens ha centrat les reflexions i ensurts, tot seguint la deriva privatitzadora que fa anys cau sobre el nostre sofert sistema públic de salut. I per si no en teníem prou, ara ja tenim una nova crisi sobrevinguda sense haver liquidat l'anterior:

És la Guerra, que a més de les habituals, en curs o cronificades, ha esclatat amb una violència extrema a Ucraïna i a l'Est Europeu.
Quan exposem els determinants de la salut d'una societat, sovint ens en saltem un de transcendència absoluta: la pau o la guerra. I, tanmateix, ningú podrà negar que els conflictes armats suposen l'antítesi de la salut, la negació frontal de la vida, el desastre que tot ho destrossa. Vivim instal·lats perillosament en un escenari de guerres regionals que no mereixen l'atenció dels mitjans (Iemen, Palestina, Armènia, Sàhara occidental, etc. i fenòmens migratoris de crueltat insuportable (també a les fronteres de l'estat espanyol), i aquesta continuïtat ens immunitza, ens insensibilitza per posar la guerra en el brutal aparador dels horrors vergonyosos per a una humanitat massa ocupada amb les batalletes de cada parròquia, casa i bandera.

Així doncs ens cal munició de raons i mobilitzacions contra la guerra, I encara més i sobretot, a favor de la PAU. És vell i és notori que són els pobles, la ciutadania qui pateix els estralls d'un conflicte bèl·lic. Tan cert com que hi ha qui se'n frega les mans i obra la caixa: els governs promotors de les guerres, la complexa militar industrial, els negocis i oligopolis a l'alça de l'energia, els traficants de tot el que amaguen darrere els uniformes militars, els voltors disfressats sobrevolant els cadàvers humans. Com més i pitjor sigui una guerra, més beneficis immediats destruint i matant ara, i més guanys després “reconstruint i re-manegant”.

Una guerra més, però una guerra diferent

Aquesta darrera guerra (que segueix i enfila amb les anteriorsde Vietnam, Iugoslàvia, Palestina, Líbia, Sirià, Iraq, Afganistan, i tantes altres) es caracteritza per la sobredosi de propaganda de guerra i l'abús mediàtic, amb textos i imatges (d'encàrrec, o falsejats a cops) al servei de cada bàndol, respectivament, fins a arribar a una real desinformació flagrant i a una pèrdua de credibilitat conseqüent.

És també diferent pel fet de donar-se en la mateixa i propera Europa, i sobretot és excepcionalment perillosa pels confrontats: oest/est, i exèrcits descomunals USA/OTAN/ Ucraïna versus Rússia/ Donbas, i amb armes nuclears llestes per a usar. També esdevé excepcionalment propera dins una Europa, amb una UE perduda i sotmesa a interessos de part i geoestratègics. I si ja les conseqüències de la guerra “convencional” actual son ja enormes pel que fa a crisi humanitària, econòmica, mediambiental, repercussions en la vida quotidiana de tots els països, en energia, comerç, pèrdues en despesa social i ecològica a mans de despeses extraordinàries en armament de tota mena. I han escrit (materials per la cimera de l'OTAN a Madrid de 29 i 30 de juny) i repetit que volen una inversió militar de cada estat que arribi al 2% del PIB!

La ciutadania? Ens trobem situats, pràcticament, sense haver estat consultats en estat de declaració de guerra. Si la continuïtat de les confrontacions segueixen, com amenaça, el risc d'una provocació-resposta ens pot dur a una veritable Guerra nuclear, i sobre els efectes d'una tal desfeta planetària no em puc estendre aquí, que tenim bibliografia a tones. Una distopia final i potser irreversible.

Tothom, tocat per les informacions va fent-se una concepció i una decantació dels fets. Ens dirigeixen cap/contra a un enemic o l'altre, utilitzen els nostres recursos per implicar-nos en la guerra (sense cap manament de la ciutadania). Ens diuen que cal prendre partit. Doncs sí que cal, però jo ja n'he pres fa estona: prenc partit per la PAU.

Cadascú pot tenir una determinada sensibilitat segurament a respectarperò ara no va d'això. No escriuré en aquestes línies, el nom de cap dels protagonistes de totes les filies i les fòbies.

Ara va d’aturar el foc, les morts, les migracions, la guerra. Va d'un cessament immediat i sense condicions per obrir espai pel diàleg, la negociació, la mediació dels organismes que han de participar com les Nacions Unides. Va de construir una Conferència per la pacificació d'aquella zona i de tot arreu. Va amb compliment després del signat: acords de Minsk 1 i 2 p.ej. Va de posar-nos, ja mateix, a parlar de cultura de pau i amb les nostres paraules. Això no desdiu l'ajuda humanitària (que no pas armes!) que cal seguir i continuar aportant en un escenari d'aturada de foc

La situació és insuportable. El patiment, mort i desesperança de la població civil. Les víctimes d'aquests episodis sempre reclamen quelcom més que gestos de solidaritat i ajut material i de socors per persones afectades, d'un costat o l'altre. Incomprensible pretendre acabar la tragèdia amb enviament de més armes i més letals. Ingenu pretendre que una suposada victòria militar acabaria i tancaria el vell conflicte.

Prou de parlar de guerra, prou de manipular imatges amb peu de foto trucat, prou de llençar més benzina a la foguera. Passem d'una ciutadania “espectadora”, soferta i candidata ingènua a víctima, a una ciutadania mobilitzada, empoderada, negant la major i no caient en els paranys de justificació guerrera, anem cap a una Reformulació de l'ONU útil, anem cap a una Conferència planetària per la pau i contra les guerres.

Algunes ja empenyem i treballem cap a aquesta plataforma en gestació Unidos por la Paz, on personalitats, activistes, nobles, entitats, però sobretot persones estan en peu de PAU. O a qualsevol altra organització per la PAU i contra la Guerra

Salut és, altre cop, lluitar, en peu de PAU contra les guerres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article