La salut mental ens iguala a tots i totes

Les persones que atenem des de la Fundació Acollida i Esperança comparteixen una exclusió social severa que està marcada per la pobresa econòmica, la falta d'habitatge, la soledat, el deteriorament de la salut, la pèrdua de relacions social i la discriminació i el rebuig pel VIH, per citar només alguns factors. A aquesta dura realitat, s'hi ha de sumar un increment de la incidència de les malalties de salut mental, que les entitats del tercer sector constatem en el nostre dia a dia. Acollida i Esperança no som una organització especialitzada en l'atenció de la salut mental, però el perfil dels nostres usuaris està canviant i nosaltres ens hem de formar i preparar per atendre persones que també tenen algun condicionant relacionat amb de salut mental.

Amb aquesta realitat ja sobre la taula va arribar la pandèmia de la Covid-19 l'any 2020, un any que va marcar un abans i un després en la vida de moltes persones i que va anar seguit d'un 2021 que tampoc ho ha resultat fàcil. No només perquè encara vam haver de conviure noves onades de contagis, sinó perquè les conseqüències socials i personals que se'n van derivar es van multiplicar i transformar en noves necessitats i noves mancances, en nous contextos que van dificultar, encara més, la feina de la inclusió social i laboral que realitzem des d'Acollida i Esperança.

Entre moltes d'aquestes conseqüències, el deteriorament de la salut mental ens iguala a tots i totes, a persones excloses o no excloses, amb VIH o sense, treballadores, voluntàries o residents. Hem constatat que el desgast mental, l'esforç psicològic que hem hagut de realitzar tots i totes per fer front a situacions viscudes d'absoluta inestabilitat i d'aïllament social s'assembla molt als patiments i esforços que han hagut de fer, durant tota la seva vida, les persones que viuen en l'exclusió social més severa i que acollim des de l'entitat. Haver de sobreviure a situacions d'exclusió social és com travessar, cada dia, una pandèmia com la que hem viscut.

Si podem extreure algun aprenentatge dels darrers dos anys és que a tots i totes ens cal sentir algú a prop, ens cal la mà de l'altre, ens cal trobar-nos, reconèixer-nos els uns als altres, compartir i construir comunitat per poder fer front al futur.