Llegim a la premsa que el ministeri d'Inclusió està ultimant canvis importants en la manera que la Seguretat Social atén la ciutadania. Es vol minimitzar la presencialitat en les oficines, prioritzar els serveis digitals i estendre el concepte de l'autogestió. La transformació digital de l'administració pública és necessària per aprofitar el potencial de les tecnologies de la informació i comunicació a favor d'un millor servei a la ciutadania. El que no tenim clar és si aquest procés de digitalització està tenint en compte les barreres reals amb les quals es troben les persones per a relacionar-se amb l'administració i per a tenir accés a les prestacions socials. No és un tema menor perquè aquestes traves impliquen una vulneració de drets socials reconeguts.
Les barreres existents queden reflectides a l'informe ‘L'impacte dels tràmits administratius en l'accés a les prestacions socials. Una perspectiva conductual’, elaborat per la Taula del Tercer Sector i la consultora Knowledge Sharing Network i que analitza la cursa d'obstacles que han de viure les persones en situació de vulnerabilitat. En concret, analitza els defectes normatius de quatre ajuts socials, absolutament indispensables en un context com el d'ara, i els consegüents colls d'ampolla administratius. Aquestes prestacions, que gestionen diferents administracions, són: l'Ingrés Mínim Vital (Govern espanyol), la Renda Garantida de Ciutadania (Govern català), el pagament dels deutes del lloguer (Govern català) i l'ajut d'emergència social per a famílies amb infants de 0 a 16 anys (Ajuntament de Barcelona).
De l'Ingrés Mínim Vital, l'estudi evidencia que el fet de restringir la sol·licitud de la prestació a mitjans només telemàtics està comportant que moltes persones en quedin fora. Així ho corrobora la xifra de cobertura que encara és irrisòria, amb poc més de 65.000 persones. De fet, el darrer informe de la Asociación de Directoras y Gerentes de Servicios Sociales situa Catalunya a la cua de persones beneficiàries de l'IMV a tot l'Estat.
De la Renda Garantida de Ciutadania, destaca els problemes que tenen les persones a l'hora d'entendre quins documents s'han d'aportar, el que implica que les entitats socials hagin de fer d'intermediàries, i la manca d'interoperabilitat dels sistemes d'informació interns.
Sobre l'ajut que facilita el pagament del lloguer, a diferència de l'Ingrés Mínim Vital, la sol·licitud es pot fer telemàticament, però també, presencialment. Tot i això, l'estudi detecta barreres digitals en el tràmit en línia, com la necessitat de presentar el certificat d'identificació digital. En canvi, sobre els ajuts a famílies amb infants, fa valdre que les famílies que, potencialment són beneficiàries, són identificades a través d'un algoritme i que aquestes reben un missatge SMS que els informa d'aquesta possibilitat i els facilita l'enllaç per accedir a la prestació. Una bona pràctica que podria ser interessant de replicar en altres ajuts.
Tot plegat és un toc d'atenció. Igual que no té cap sentit que hi hagi persones sense casa i cases sense persones, tampoc ho té que hi hagi prestacions socials que no siguin efectives i persones que tenen dret a rebre-les que en queden fora. En un context com aquest, amb una crisi social gravíssima, una taxa de pobresa i exclusió mai viscuda (del 30%) i uns preus de l'energia i de la cistella de la compra disparats i inabastables per a moltes famílies, no ens podem permetre el luxe que les mesures de benestar i protecció social no funcionin.
Per aquesta raó, les administracions públiques han de simplificar, agilitzar i facilitar els tràmits per reduir una burocràcia que sovint és inútil. Han de flexibilitzar les condicions d'accés a les prestacions i han d'utilitzar un llenguatge més entenedor per garantir l'accessibilitat cognitiva. Han d'assegurar que la sol·licitud es pot dur a terme mitjançant canals electrònics, presencials, telefònics i postals. Han de millorar la coordinació entre els diferents serveis públics relacionats amb les prestacions socials, així com l'intercanvi d'informació dels seus sistemes informàtics. Han d'invertir en la capacitació digital de la ciutadania, en especial de la que té més dificultats i que és susceptible de ser beneficiària d'aquests ajuts, amb la finalitat de reduir una bretxa digital que s'ha convertit en un altre factor d'exclusió. Cal actuar ja davant aquestes barreres per avançar cap a un sistema real d'accés als drets socials.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari