Els centres residencials, un espai d’oportunitats per a la infància, l’adolescència i les seves famílies


Els últims anys els centres residencials destinats a acollir infants i adolescents en situació de vulnerabilitat, han estat en les agendes mediàtiques de forma interessada i en qüestions que transcendeixen la seva tasca i, sovint, amb un ànim que supera certes línies vermelles.
L'evolució d'aquests espais no es podria explicar sense una feina incansable amb un objectiu fonamental: trobar l'atmosfera adequada perquè aquests infants i adolescents tinguin les mateixes oportunitats educatives, afectives i formatives que tota la resta.

En aquesta línia l'esforç passa per integrar les seves famílies i els seus entorns afectius en la protecció d'aquesta infància i adolescència, i ser capaços de crear uns vincles saludables des del punt de vista emocional que no condicioni les seves expectatives.

Els centres residencials no són, ni han de ser, centres tancats, sinó que són espais oberts en què es fa de la convivència un valor que implica a tots els agents, començant per les famílies. Sovint recuperar l'espai familiar d'on aquesta infància i adolescència ha hagut de sortir és la millor forma de reforçar la seva autoestima i realitzar una feina formativa que els prepararà per seguir evolucionant i fer una feina efectiva en la seva integració social.

La vida quotidiana i la implicació en la mesura del possible de les famílies amb el procés de l'infanto adolescent és bàsic per desenvolupar la resiliència amb vivències positives que ajudaran a sanejar els vincles, afavorint el bon desenvolupament.

Els centres residencials són entorns residencials oberts que donen oportunitats a la infància i a les seves famílies per aconseguir objectius d'èxit que afavoreixin la integració. No hi ha res més satisfactori, per a qualsevol societat madura, que ser capaços de reparar i recuperar vides que, per les seves circumstàncies, han patit esquerdes emocionals i afectives. I és aquesta precisament la motivació d'unes professionals que cada dia treballen amb l'horitzó de formar persones que són exemple de resiliència i esperit de superació.

Lluny de l'estigma que alguns sectors han situat sobre aquests centres i les persones que hi resideixen de forma temporal, el que hi ha és l'exemple d'una lluita compartida per donar una oportunitat a infants i adolescents que són alhora una possibilitat de projectes vitals plens. Perquè aquest hauria de ser un repte social de qualsevol societat justa i igualitària, procurar que totes les persones, més enllà de les seves circumstàncies vitals, puguin tenir una vida plena. I en aquest compromís cal que els poders públics no escatimin ni esforços ni recursos, perquè el seu encàrrec prioritari és garantir justament la igualtat d'oportunitats de tota la ciutadania. Tota la infància i adolescència tenen els mateixos drets i, per tant, hauríem de vetllar perquè tinguin les mateixes oportunitats.

(Article escrit per la Comissió Centres Residencials)

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Jordi Ponent
1.

Que opina la FEDAIA que de la policia hi faci practiques ?

  • 0
  • 0

Comenta aquest article