Habitatge, joventut i racisme: l’odissea per trobar una llar digna on viure

Accedir a un habitatge digne en un estat del benestar hauria de ser quelcom senzill i garantit, ja que es tracta d’un dret reconegut en la Declaració Universal dels Drets Humans. No obstant això, la dificultat per accedir a l’habitatge és un factor que situa a moltes persones en risc d’exclusió social. 

La cerca d’un habitatge digne i assequible pot resultar, en certes ocasions, gairebé una missió impossible. L’increment dels preus de lloguer, dels subministraments i de les despeses corrents deixa en una situació de precarietat i exclusió diversos col·lectius, com les persones joves. Tot i aquests increments, els salaris no augmenten de manera proporcional, aguditzant encara més les traves que el jovent han de superar per poder-se emancipar. Segons un estudi realitzat l’any 2020 per Eurostat, sis de cada deu joves no han deixat l’habitatge familiar i Espanya situa l’edat d’emancipació juvenil en 29,4 anys, la setena edat més alta d’Europa. Aquestes dades corroboren les dificultats que viuen les persones joves per emancipar-se i accedir a una llar digna.

Dins el conjunt de persones joves, les d’origen migrant s’enfronten sovint a una dificultat més, el racisme en l’àmbit de l’habitatge. Segons la Constitució Espanyola, una persona no pot ser discriminada per raó d’origen. A més, la prohibició en l’accés està regulada en la Directiva europea 2004/113/CE, però la realitat és que aquestes discriminacions són quelcom habituals.

Un exemple són les situacions que denuncien diverses entitats que treballen en l’acompanyament durant l’emancipació de joves extutelats, els quals han de patir el racisme de propietaris i propietàries i d’alguns agents immobiliaris quan cerquen habitatge. Una situació freqüent és que, durant la cerca d’un habitatge, si l’educador o tècnic truca preguntant per la disponibilitat de l’habitatge, la resposta és favorable. Tanmateix, argumentant les mateixes condicions, quan són els joves qui posteriorment fan la trucada, els immobles no solen estar disponibles. Tenint en compte que els perfils d’aquests joves solen ser de persones amb formació i ingressos estables, es comprova que no és la manca de solvència o la disponibilitat de l’habitatge les raons per les quals la part propietària o immobiliària refusa la petició. Tot i que pugui resultar inversemblant, els motius reals pels quals aquests joves són rebutjats en l’àmbit de l’habitatge són els seus noms, el color de la seva pell o l’accent. Aquesta mala praxi duta a terme per algunes immobiliàries o propietàries privades està totalment arrelada a un modus operandi discriminatori i racista per excel·lència.

La manca d’oportunitats d’accés a l’habitatge, porta alguns joves a viure de forma precària, en pisos sense contracte, lloguers per sobre del preu de mercat, infrahabitatges, pisos sobreocupats o ocupant habitatges.

Lamentablement, sovint hi ha dificultats en denunciar aquestes pràctiques, ja sigui per la situació administrativa de les persones que cerquen l’habitatge o per la manca de proves físiques. Malgrat això, entitats com SOS Racisme acompanyen persones que han estat víctimes de racisme en l’àmbit de l’habitatge. Aquesta dificultat en trobar un habitatge digne és un pal a les rodes d’aquests joves en el seu procés d’emancipació i desenvolupament com a persones. El racisme és una xacra de la nostra societat que malauradament també ataca l’àmbit de l’habitatge.

Així doncs, cal seguir denunciant les discriminacions que rebi qualsevol persona per motius racials en l’àmbit de l’habitatge per posar fi a aquesta problemàtica. A més a més, s’han de facilitar alternatives d’accés a l’habitatge per aquelles persones que no tenen aquest dret garantit. Des d’Obrint Portes, a través de projectes de masoveria urbana, oferim habitatges dignes i assequibles on les persones inquilines participen en les millores del seu futur habitatge. A canvi de participar en les rehabilitacions, gaudeixen d’una carència de lloguer per les hores realitzades i un posterior lloguer assequible. Actualment, treballem amb 15 joves extutelats d’origen migrant en els cinc habitatges que tenim cedits a la ciutat de Lleida, amb resultats immillorables.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article