Ocupacions significatives contra l’exclusió social

Lluitar contra la pobresa i l'exclusió social és un repte al qual tot Estat de Benestar, que actuï com a tal, té dins dels seus fonaments. La igualtat i la inclusió social són eixos que es treballen de manera transversal, i la inclusió social està íntimament lligada i relacionada amb les activitats dins la comunitat, pel que participar en aquestes, és un indicador de la inclusió social (ICASS, 2020).

Així doncs, tal com recollia el Pla d'acció contra la pobresa i per a la inclusió social de Catalunya de 2015-2016, la inclusió social és un pilar bàsic per crear una societat més justa i igualitària, i per fer-ho és important tenir en compte la participació de les persones en l'àmbit relacional i comunitari. Aquesta participació implica des de fer cursos a un centre cívic o participar de la festa major, a realitzar activitats com anar a comprar, agafar el transport públic, fer tràmits burocràtics o anar al metge, pel que és important que es vetlli perquè aquestes activitats s'adaptin a les necessitats, limitacions i demandes de qualsevol ciutadà i ciutadana per tal de garantir-ne l'accés.

Un cop aclarida la importància de la participació en activitats per a la inclusió social, hem de recordar que els programes d'activitats dels diferents recursos d'atenció a persones en situació d'exclusió social, compten amb tallers socioeducatius o ocupacionals que es realitzen en els mateixos centres i també amb activitats en forma de sortides d'oci dins de l'àmbit comunitari. Totes tenen molts beneficis per a la persona, ajuden a conèixer l'entorn i faciliten la participació en activitats dins la comunitat. A més, es treballen les competències i habilitats necessàries perquè la persona esdevingui un membre actiu de la societat. El problema és que aquest objectiu d'inclusió social queda sovint difuminat. I aquí entra en joc el que considero important i que no hem de perdre de vista dins de l'àmbit social, l'ocupació.

Entesa des de la teràpia ocupacional, l'ocupació és aquella activitat quotidiana que les persones volem o necessitem fer, de manera individual, amb l'entorn social o a la comunitat, i a més, té un significat particular per a cada persona i dona un propòsit a la vida (WFOT, 2012). Així doncs, participar en ocupacions porta, de manera intrínseca, un interès personal que facilita la participació i vinculació en les activitats a la comunitat i, per tant, afavoreix a garantir la continuïtat a llarg termini en activitats, sent una gran estratègia contra l'exclusió social.

És per això que seria convenient incidir en utilitzar més ocupacions que facilitessin els processos d'inclusió. Tenir en compte que els programes comunitaris creïn sinergies i xarxes amb altres entitats i serveis de l'entorn per a realitzar activitats, però que esdevinguin dels interessos i motivacions de les persones usuàries. També, fer una anàlisi dels diferents programes on s'utilitzen activitats per fixar-se si aquestes són realment significatives per a les persones, a qui van dirigides, analitzar si les que es desenvolupen de manera comunitària tenen un impacte real i no es queden només en una teoria amb més o menys fonaments, però que pot ser que no s'ajusti al que la persona vol o necessita fer.

Finalment, crear els programes tenint en compte les ocupacions de les persones destinatàries pot ser una eina molt efectiva, ja que darrere de la participació de la persona hi ha un significat que la motiva. En les activitats de dins del centre perquè hi haurà una implicació per a assolir els objectius destinats a capacitar i en els programes comunitaris perquè hi haurà una millor vinculació. I tot plegat sense oblidar un plantejament metodològic i avaluatiu del programa, que proporcioni una informació veraç sobre la consecució o no dels objectius establerts i sobre l'eficàcia del programa per aconseguir una veritable inclusió, comptant amb professionals que dinamitzin i creïn els tallers o activitats tenint clar l'objectiu final, ja que preparar una activitat pot esdevenir una tasca mecànica i buida de sentit centrada només en objectius superficials i que no generi cap impacte substancial en la inclusió social de la persona.

En resum, com a professionals de la intervenció social, hem de mantenir viu l'objectiu contra l'exclusió social i afavorir la inclusió de manera conscient i proactiva a través d'ocupacions significatives.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article