Acció de socialitzar o socialitzar-se

En el treball en l'àmbit de la Infància i l'Adolescència es considera la socialització com un bon símptoma de creixement evolutiu i d'ajuda al benestar emocional i a l'aprenentatge vivencial en aquesta etapa del cicle vital. Disposar de relacions socials seria parlar de procés de SOCIALITZACIÓ de l'Infant o l'Adolescent en l'entorn familiar, escolar o comunitari.

Entenem doncs la socialització com les formes de la interacció amb la societat i les seves institucions al llarg del cicle vital. La societat, però també és viva i canvia contínuament, per tant, els mecanismes d'intercanvi i d'aprenentatge també ho seran.

Pensar en socialització d'infants/adolescents, és pensar de com la pandèmia els ha trasbalsat sobretot en les relacions o el contacte social, en el des-lligam de les interrupcions escolars i, en gran part, de l'aturada de les activitats extraescolars, en una de les etapes que més clarament ho necessita. Es podria dir que encara no s'ha avaluat suficient l'impacte que ha suposat la pèrdua dels aprenentatges socials ni les desigualtats educatives, durant els dos anys de covid-19.

Com a éssers socials en un món que funciona com una malla de relacions entre persones, institucions i el medi, es busca tenir un paper actiu en el mateix procés d'aprenentatge. Com més nadons més dependents i més necessiten les cures i la protecció de l'adult. En la infantesa, l'entorn familiar serà la primera escola de vida que reconfortarà i aportarà vivències que els familiars o adults reforçaran o frustraran, i que l'infant les incorporarà dins els coneixements previs significatius

A mesura que anem creixent, necessitem incloure i reconèixer l'aprenentatge i la interiorització cognitiva de les experiències viscudes en els diferents àmbits. Però el procés de socialització no solament és experimental, sinó també observador del modelatge dels altres, dels pares, dels professors, dels amics, de les xarxes socials, etc. i la possible imitació o reacció a les conductes observades. Aquest és el treball de sensibilització amb les famílies a l'hora de tenir en compte el model que representen i la influència en aquests processos, com també és important poder evitar rigideses en l'educació parental.

No deixarem mai de ser interdependents en sentit positiu (IV CSSBE: 2021 https://cssb.cat), i en aquest procés també s'inclou les maneres de l'individu d'individualitzar-se o diferenciar-se de l'altre.

La família o nucli de convivència, l'escola/IES, les amistats, la comunitat, els mitjans de comunicació tots són mitjans d'aprenentatge i socialització. Tots ells tenen uns valors, una cultura, unes maneres de fer. Conèixer-los, interioritzar-los, assumir-los seria el procés de socialització esperable socialment. En aquesta interacció, tindrem en compte el ritme, les actituds i les aptituds dels Infants i Adolescents per integrar patrons o codis relacionals igual que també l'element de la reciprocitat. Ara bé, una assimilació submisa, poc participativa de l'entorn, podria evitar problemes aparentment, però no ajudaria a la formació reflexiva i assertiva. Al contrari, una conducta sovint reactiva i oposada davant les normes o valors de l'entorn, poden crear dificultats relacionals importants.

Interessar-nos per com estan vivint els infants i els/les adolescents la seva relació amb l'entorn, és quelcom al que hem d'estar molt atents, a través de les conductes i la comunicació explícita i implícita, però sobretot establint un diàleg sovintejat amb ells/es. També és interessant el tàndem entre el Centre Escolar, la família i la Comunitat, per avançar en aquest objectiu.

Les tecnologies digitals, també formen part de la vida dels/les adolescents i és una realitat a la qual se li sumen molts tòpics. Cada cop més, els nuclis de convivència i professionals estan conscienciats en acompanyar en l'ús i el temps a les pantalles, recuperar i alternar amb els espais presencials i promoure diferents vies de connexió i d'interacció. Encara, però, hi ha molt a fer i a desfer realitats i tòpics de la hiperconnexió i la sobreexposició a les pantalles.

L'oci, durant dos anys, ha quedat trastocat. Recuperar els espais de lleure (com ara els equips SIS o els esplais), on viure la inclusió social, els hàbits, els valors de convivència, l'expressió de les emocions i els aprenentatges, mitjançant planificacions lúdiques és una de les vies de relació interpersonal i d'aprenentatges socials més intensos i motivadors per a la infància i l'adolescència.