Art i transformació: qui assumeix el risc?

El nostre estat té l'obligació, pels compromisos adquirits amb diferents organismes internacionals, de garantir el dret a la cultura de la ciutadania tenint en compte la seva diversitat. L'exercici de la participació cultural posa en escac valors i dinàmiques de poder assumides, que forgen la base de societats injustes i excloents.

Multitud de projectes artístics de base comunitària exploren amb persones molt diverses temàtiques que travessen les nostres vides i que a vegades dificulten la convivència: les identitats, la vulnerabilitat, la tensió entre les necessitats individuals i les exigències col·lectives ... Com deia A. Boal, són espais d'assaig de la realitat, espais que permeten l'exercici de la ciutadania en contextos cuidats i de confiança. Els processos que s'empren bé podrien anar de bracet de polítiques i estratègies lligades amb la millora de la convivència, la prevenció dels radicalismes, i altres realitats que ens preocupen.

Té consciència la ciutadania del potencial de la cultura per a millorar la vida de les persones i, per tant, de les societats de les quals formem part? Saps que tens drets culturals de participació? Que tens dret a ser creador actiu de la vida cultural?

En aquest context és molt habitual parlar d'art i inclusió dirigint la mirada en un primer terme a col·lectius que han estat molt allunyats de la participació cultural i no diguem de la creació. Però en realitat, i sense obviar les diversitats en els privilegis, l'equitat entorn de la cultura té una afectació molt més àmplia influenciada per l'educació, el gènere, el codi postal o la relació, en edats primerenques, amb l'expressió artística.

A més, la inclusió per a ser real, hauria de plantejar, en un primer terme, quines són les condicions perquè un procés inclusiu pugui donar-se i assumir, després, que en ell apareixeran preguntes com: qui inclou, a qui s'inclou, on s'inclou i la possibilitat que, entre les respostes, aparegui el desig que es produeixin canvis.

La inclusió comença per generar unes condicions en la qual la primera és abordar la pertinença, desconstruir l'imaginari en el qual les persones no s'identifiquen i no senten els seus espais i manifestacions culturals. La creació de vincles, basada en el coneixement mutu, en una escolta real de les necessitats i, per tant, el risc de modificar els objectius i missions preestablerts. L'apropiació de la vida cultural, propicia una presència en ella i, per a aquells que ho desitgin, la participació.

El 26 de maig la Fundació Carulla celebra una nova edició de Mutare, jornada de pensament, intercanvi i visibilització de projectes lligats a l'art i la transformació.

La convocatòria d'esdeveniments en els quals es tracten aquests continguts cada vegada són més nombrosos, i es fa des de territoris i agents de naturalesa, missions i experiències molt diverses. En moltes ocasions sorgeixen amb una motivació de sensibilitzar cap a aquestes pràctiques i el seu retorn social, amb un esperit pedagògic visibilitzant projectes i propostes possiblement reproduïbles. La majoria d'aquests espais es conceben per a professionals, aquells ja implicats o altres potencialment interessats. La presència dels participants dels projectes sol ser molt escassa i els testimoniatges sobre els impactes i el valor de les propostes no està en boca dels protagonistes, sinó que aquests acaben sent representats per uns altres.

He estat i estic intensament vinculada a esdeveniments d'aquestes característiques i crec que ha arribat el moment d'atrevir-se a acostar aquests espais a les maneres de fer dels propis projectes, emprendre la cerca de formats de presentació i representació més pròxims a les mateixes pràctiques caracteritzades per formes genuïnes, per assumir el risc de processos oberts i incerts.

Aquesta jornada Mutare planteja el repte que part dels continguts de la mateixa sorgeixin de l'experiència en primera persona, compartida en grup i en present. Entorn de la temàtica de la vulnerabilitat i l'art, es propiciarà començar experimentant la mateixa vulnerabilitat, no la de l'altre. Continuarà situant a una de les ponents en l'exercici de l'escolta, la mateixa que ve realitzen amb la seva àmplia experiència i recorregut, per a lligar el seu projecte amb què aflori en aquest moment. Es tancarà amb testimoniatges de projectes presentats per binomis: els participants i els artistes o persones que els acompanyen.

És el moment de desbordar els mateixos projectes artístics i atrevir-nos a portar les maneres de fer que en ells practiquem a altres contextos més convencionals. Adquirim el compromís i els riscos, nosaltres també. Posem-nos en el centre. Contribuïm des de les diferents esferes, a la construcció dels valors que volem que siguin la base de la vida cultural.